Subirachs, artista polifacètic és el títol de la conferència que ahir al vespre va acollir la sala Sergi Mas de Sant Julià de Lòria, i que va servir per posar en relleu la trajectòria de l’artista català Josep Maria Subirachs més enllà de l’escultura. D’aquesta manera, la historiadora de l’art i directora de l’Espai Subirachs, Judit Subirachs-Burgaya, va fer un recorregut per la trajectòria de l’artista entre el 1927 i el 2014, comentant les seves etapes postnoucentista, expressionista, abstracta i neofigurativa, per acabar amb una reflexió sobre l’aportació de l’escultor a la façana de la Passió de la basílica de la Sagrada Família.

La conferenciant va explicar que la trajectòria de Subirachs és molt prolífera i dilatada en el temps, per la qual cosa, la voluntat de la conferència va ser mostrar al públic l’evolució que hi va haver al llarg dels anys, així com els canvis d’estils i de llenguatges d’acord amb les circumstàncies del moment. Al llarg de la ponència es van projectar nombroses imatges per posar en relleu, precisament, les qualitats de Subirachs més enllà de l’escultura. «És evident que és més conegut com a escultor, però ell entenia la creació com a una manera polièdrica», va remarcar la ponent, que, a la vegada, va posar de manifest tota la quantitat de dibuixos i litografies, entre d’altres creacions, que també va anar elaborant al llarg dels anys.

De fet, la conferenciant va assenyalar que, en l’actualitat, s’han catalogat més de 10.000 obres de Subirachs, i tradicionalment només se l’ha jutjat més per la seva participació en la Sagrada Família. «L’obra li van encarregar quan ja era gran. Va ser el seu darrer repte, i com és molt mediàtica, d’alguna manera ha eclipsat la resta de la seva trajectòria», va indicat la conferenciant. Precisament, aquesta és la tasca de l’Espai Subirachs: posar en valor i difondre tota la tasca prèvia de l’artista des dels seus inicis.

Així doncs, al llarg de la conferència també es va destacar el vessant de Subirachs com a artista «que va deixar una empremta en l’espai públic», ja que va elaborar «molta obra monumental», a banda d’altres col·leccions «a escala humana» més destinades al col·leccionisme. Precisament, en el marc de la ponència es va voler posar en relleu l’obra Clio, l’escultura ubicada a la plaça Calonge de Sant Julià de Lòria que va arribar al Principat gràcies a la mediació per part de l’excap de Govern, Albert Pintat. En aquest sentit, es va aprofitar per exposar quina és la història d’aquesta creació i què és el que l’artista va voler representar amb la seva elaboració, segons va informar l’ANA.