• L'acceptació per la població va ser immediata com ho confirma el títol d'una notícia

Foto: TONY LARA

El dia 8 de setembre es compliran cent anys de l'aparició del que serà l'himne andorrà. I s'han complert cent anys de la fixació del 8 de setembre com a festa nacional pel Consell General segons acord del 29 de juliol, així com cent anys de l'establiment de les medalles d'autoritat commemorant l'ocasió i portant a una cara l'escut oficial d'Andorra i a l'altra la imatge de Nostra Senyora de Meritxell. I es varen complir cent anys, el 13 de maig, de la declaració de la Mare de Déu de Meritxell com a patrona d'Andorra per part del pontífex de l'església catòlica i romana, Pius X.

El Copíncep Episcopal (1907-1919) Joan Benlloch i Vivó, nascut a València el 29 de desembre de 1864, tingué un paper notable en aquests fets, en ser l'autor de la lletra de l'himne andorrà i en demanar a Roma, el 23 d'agost de 1913, el reconeixement del patronatge de la Mare de Déu de Meritxell sobre Andorra.

«El gran Carlemany, mon Pare,

dels alarbs em deslliurà,

i del cel vida em donà,

de Meritxell la gran Mare.

Princesa nasquí i Pubilla

entre dos nacions neutral;

sols resto l'única filla

de l'imperi Carlemany.

Creient i lliure onze segles,

creient i lliure vull ser.

Siguen els furs mos tutors

i mos Prínceps defensors!»

La història de l'himne andorrà, la música del qual fou feta per Mossén Enric Marfany i Bons, fill de Sant Julià de Lòria, encara està per escriure, però una part ha estat aclarida per la revista Àgora, d'abril del 2014.

Curiosament les referències escrites han estat poques i fins i tot confuses.

Les Valls d'Andorra (1946), de Bonaventura Riberaygua i Argelich, el reprodueix en lletra i música i en diu els autors però no en dóna la data de creació, ni de primera audició ni d'estrena com a tal.

Andorra, el meu país (1973), d'Albert Puigoriol i Lladó, Justí M. Bruguera i Pere Canturri, el reprodueix i en parla i diu que fou interpretat el 8 de setembre de 1921 a Meritxell.

Legislació administrativa andorrana (1973), de Ricard Fiter i Vilajoana, el menciona i reprodueix l'acord del Consell General del 2 d'abril de 1917 en que s'admet com a himne nacional el compost pel Bisbe Joan Benlloch i Mossén Marfany.

Introducció al dret administratiu andorrà (1974), de Ricard Fiter, el menciona i diu que va ser interpretat per primera vegada el 8 de setembre del 1921 al Santuari de Meritxell.

El Consell General (1682-1979), de Lídia Armengol, Manuel Mas i Antoni Morell, el menciona però menciona les dates de 1914 i primer quart de segle.

Lleis i resolucions dels Coprínceps i dels seus Delegats (1980), de Nemesi Marqués, no el menciona.

Una mostra del nostre llegat històric (1985), de Lídia Armengol i Vila, exposa que la seva estrena va ser el 8 de setembre del 1921.

L'Estat Andorrà (1977), de Jaume Bartumeu i Cassany, Manuel Mas i Ribó i Antoni Morell i Mora, no el cita.

La Constitució de 1993 en el seu Article 2 menciona que l'himne nacional és el tradicional.

Història d'Andorra (2005), d'E. Balaguer, Susanna Vela, Josep Maria Bricall i altres, no el menciona.

Diccionari Enciclopèdic d'Andorra (2006), d'Àlvar Valls, el reprodueix i menciona les dates de 1914 de composició i 8 de setembre del 1921 com a interpretat oficialment per primera vegada.

Andorra, nova aproximació a la història d'Andorra (2006), de Jordi Guillamet i Anton i altres, no el menciona.

Andorra, un profund i llarg viatge (2009), d'Antoni Morell, Joan Peruga i Guerrero i altres, el menciona i parlen de l'estrena oficial el 8 de setembre de 1921 i el reprodueix en la partitura de 1914.

L'himne andorrà compost i interpretat per primera vegada i no oficialment el 8 de setembre de 1914 al Santuari de Meritxell, esdevindrà oficial per acord del Consell General del 2 d'abril del 1917 i semblaria que no s'hauria interpretat oficialment fins el 8 de setembre de 1921.

Que va passar els altres 8 de setembre entre el 1917 i el 1921 al Santuari de Meritxell o a fora?

Els andorrans el van acceptar oficialment el 1917 i no el van tornar a cantar fins el 1921?

Segurament que no es va deixar de cantar entre el 1914 i el 1917. I es va continuar cantant entre el 1917 i el 1921.

De la seva estrena oficiosa el 8 de setembre del 1914 al Santuari de Meritxell en deixa constància una notícia apareguda a la premsa de l'època.

L'acceptació de l'himne andorrà per la població va ser immediata com ho confirma el títol de la noticia que deia Andorra ja té himne oficial.

La notícia en si deia: «En el curs de la festa de Meritxell, solemnitzada per la celebració del patronatge, s'ha cantat per primera vegada l'himne andorrà, escrit de puny i lletra pel Bisbe d'Urgell, doctor Joan Benlloch, i musicat pel fill il·lustre de Sant Julià de Lòria, Mossén Enric Marfany. Les tres estrofes de l'himne andorrà glossen, respectivament, la fundació d'Andorra per Carlemany en la terra i per la Verge per el cel, la neutralitat d'Andorra i els valors de la fe. El Copríncep i totes les autoritats han escoltat la interpretació portant per primera vegada les noves medalles d'autoritats (8-IX-1914)».

La reivindicació de l'himne nacional, com la bandera (apareguda el 1866), de manera discreta i serena, es fa avui convenient enmig de tantes altres moltes banderes i himnes.

Una vegada més es confirma que, a Andorra, moltes vegades el fet s'avança al dret. I que el dret s'integra quan es fa costum. Un fet que esdevé encara més propi quan incorpora «el fer andorrà».

És bo recordar-ho als legisladors despistats que regulen el que la societat no demana ni necessita.

Una manera d'avançar en el dret és a través del Costum, és a dir a través de la identitat i no només de la novetat. Del que som a més del que volem ser. Tot és compatible i tot cal tenir-ho present.

Per a més informació consulti l'edició en paper.