Lluís Serra Provocador Digital i Comunicador

Com la majoria dels éssers humans, he patit i pateixo la procrastinació en alguns moments de la meva vida o trajectòria professional. És a dir, no aconsegueixo els objectius en el temps estipulat, perquè ajorno tasques importants o responsabilitats decisives. Canvio les meves prioritats per altres tasques que m’agraden o em ve de gust fer a cada moment, en lloc de fer-los quan són importants per avançar.

Sempre he pensat que una cosa que avui és urgent, és que ahir era important i no ho vàrem fer. Però a vegades m’aferro a la procrastinació sense ser conscient del mal que suposa per a la meva vida o el meu projecte.

He detectat en massa persones i empreses que la procrastinació els impedeix avançar i adaptar-se a aquesta nova situació de crisi que vivim.

Què significa procrastinar?

Del llatí procrastinare: pro (endavant) i crastinus (demà), és l’acció de retardar per mandra accions que hauríem de fer com més aviat millor. Simplement, vol dir deixar per a demà coses que hauríem de fer avui.Sovint intento esbrinar quins són els motius de la meva procrastinació. Penso a fer una tasca, però acabo fent-ne una altra i em dic a mi mateix: «Demà la faré».
Quan hem d’enfrontar una tasca que no ens ve de gust, entren en joc al nostre cervell el còrtex prefrontal i el sistema límbic.

Planificació davant d’emocions

D’una banda, l’escorça prefrontal és la responsable de la planificació dels comportaments, de l’expressió de la personalitat i dels processos de presa de decisions. La seva activitat fonamental és la coordinació dels pensaments i accions.
Per l’altra, tenim una xarxa de neurones, el sistema límbic, que regula les respostes fisiològiques de determinats instints com la personalitat, la conducta, la memòria, l’atenció, les emocions i la sexualitat.
El sistema límbic és el responsable de regular les nostres emocions (alegria, sorpresa, plaer, fàstic, tristor) i la seva interacció és rapidíssima, ja que no necessita altres estructures cerebrals superiors responsables del nostre estat d’ànim.
El sistema límbic guanya a l’escorça prefrontal.
El pols entre el còrtex prefrontal i el sistema límbic, hi ha quatre motius pels quals el segon guanya al primer:
El sistema límbic és més ràpid que el còrtex prefrontal. El plaer o el plaer d’una emoció venç a la planificació.
Està científicament comprovat que memoritzem més i millor aquelles informacions que estan vinculades a les emocions.
La presència d’una emoció està lligada a una modificació fisiològica, cognitiva o subjectiva.
Una emoció és la reacció a un estímul i al comportament associat. Aquí hi ha la resposta, les emocions es mouen més ràpid que els pensaments i accions.

Com evitar la procrastinació
Personalment sóc conscient del problema i per solucionar-ho em repeteixo mentalment diverses vegades al dia que el que començo, ho acabo; i el que he dit que faria, ho faig. I intento aconseguir comunicar-me amb altres persones; així desapareix la sensació de culpabilitat i nerviosisme al meu cervell. I tinc més «números» per guanyar la partida a favor de la coordinació dels pensaments i accions.
Un altre mètode que faig servir és l’autodisciplina personal, mitjançant una llista de tasques prioritzo segons la seva importància (alta, mitjana o baixa) i intento respectar-la, per guanyar les emocions de la mandra.
Intento que totes les meves tasques no siguin urgents, però sí importants. Així els puc planificar el dia anterior depenent de la seva prioritat, però mai per la seva urgència. Divideixo les meves tasques en trams de màxim d’una hora i realitzo un descans de 10 minuts abans d’iniciar la següent. Qualsevol tasca que es pugui fer en menys d’un minut, la faig sense planificar.

Metodologia GTD

Segons els experts, la metodologia GTD (Getting Things Done), de David Allen, ens ajuda a solucionar el gran problema de la procrastinació, que afecta directament la nostra productivitat.

El mètode de gestió d’activitats d’Allen és una manera efectiva de guanyar el pols a la procrastinació i se centra en les prioritats de les nostres tasques. Es basa en el principi que una persona necessita alliberar la ment de les tasques pendents i «guardar» en un lloc específic. L’objectiu és no recordar les tasques a fer i focalitzar-se en la seva realització.

En definitiva, la procrastinació és un enemic de la productivitat. Per això, és important guanyar el pols a les emocions en favor de la planificació de tasques, per aconseguir els objectius diaris i obtenir un major rendiment.