Un cap de setmana especial
Aquest cap de setmana passat per a mi va començar divendres al matí quan vaig anar a visitar la Fira d’Andorra la Vella. Primer, vaig anar a la del Bestiar, però ja era una mica més tard del que acostumo a fer cada edició, perquè tenia una cita ineludible al matí. Però, ja fa anys que la visita a la Fira del Bestiar també és ineludible per a mi perquè col·lecciono els programes, cartells i punts de llibre de cada nova edició. Crec que només em falten 2 o 3 dels primers programes, ja que el Pere Cavero, a qui admirava i apreciava molt i continuo fent-ho avui dia, em va aconseguir molts dels més antics que em faltaven.
A l’hora que vaig anar, la Fira estava molt animada, ja que hi havia molts grups escolars fent la visita amb els seus mestres i feia molt de gust de veure com miraven sorpresos els més petits a tots els animals. Hi havia vaques, vedells, cavalls, ovelles...
D’allà, vaig dirigir-me a la part més comercial de la Fira on s’instal·len les paradetes de productes artesanals i gastronòmics, les institucions, els cotxes, etc. Com sempre, a la part gastronòmica i a la mateixa paradeta que ho faig a cada edició, em vaig comprar una llonganissa i llardons, perquè no es perdi el costum; encara que dissabte al matí el meu marit me’n va comprar uns quants llardons més.
Per dinar em vaig comprar mitja coca d’escalivada i anxoves que estava boníssima. Recordo que abans sempre em comprava aquesta coca al Poblet de Nadal, però l’última edició ja no n’hi havien portat.
També, com mana el costum, vaig fer una petita visita a la paradeta del Grup de Folklore da Casa de Portugal per tal de xerrar una miqueta i comprar alguna cosa. Què ja sabeu tots els que em llegiu que m’agrada moltíssim el menjar portuguès, especialment el que ells anomenen com a petiscos! Tenien, entre altres coses que no recordo, bifanas, folar (pa ja farcit abans de cuinar-lo de xoriço), rebanadas, nates, bolinhos, pataniscas, broas de milho, rissóis de carn i de marisc i per acompanyar-lo el típic vi verd. Jo em vaig menjar dos bolinhos de bacallà, una patanisca i un rissóis de carn ben calentets.
A la tarda, quan vaig sortir de fer classe a l’acadèmia, me’n vaig anar a arreglar a la perruqueria per anar a la Trenca a la presentació del tercer llibre de la meva editorial: Catàstrofes i riscos naturals al Principat d’Andorra (Segles XVI-XX) de Joan Lluís Ayala.
La veritat és que va ser una presentació força interessant i animada en què Joan Ayala i el doctor Mariano Barriendos, especialista en climatologia històrica, qui va ser qui va dirigir aquest treball d’investigació del Joan, ens van explicar moltes coses sobre el clima i sobre el futur climàtic a Andorra i els cultius que aquest permetrà realitzar en aquest país.