Una dècada de la mort de Gabriel García Márquez
Aquest any 2024 es compleixen 10 anys de la mort del novel·lista colombià Gabriel García Márquez. Un autor del qual m’he llegit tota la seva obra i he de dir que tota m’agrada molt excepte la seva última obra: Memoria de mis putas tristes, la temàtica de la qual no em va agradar. No em va semblar una novel·la escrita pel gran Gabo, nom pel qual se’l coneixia.
Gabriel García Márquez va marxar per sempre deixant orfe al poble de Macondo sense el seu creador. Aquesta capital del realisme màgic i escenari de la gran novel·la Cien años de soledad es va inspirar a Aracataca, la ciutat natal de l’autor, que sempre afirmava: «No és un lloc, sinó un estat d’ànim». El poble on els objectes amb prou feines tenen un nom i desenes de papallones grogues, símbol de la soledat que pateixen els membres de la família Buendía, volen sense parar, continua més vigent que mai malgrat que el seu creador hagi partit fa gairebé una dècada.
La primera novel·la que jo vaig llegir de Gabriel García Márquez va ser El coronel no tiene quien le escriba. Els grans temes que abraça aquesta novel·la són la pobresa, la solitud, l’abandó del govern, la corrupció, l’esperança i la solidaritat. Però el tema central és l’esperança que el coronel no perd mai, encara que les coses es posessin difícils.
Gabo tornarà amb tots nosaltres temporalment, com un fantasma més de l’altre món dels que caminen entre els vius al seu poble, Macondo. Això succeirà aquest 2024, almenys al món de les lletres, amb la publicació de la seva novel·la curta pòstuma, En agosto nos vemos, com a commemoració de la dècada de la seva mort. La novel·la inacabada i inèdita narra els viatges d’una dona de 52 anys que visita cada 16 d’agost la tomba de la seva mare en una illa del Carib. A més de les notícies, Ana Magdalena Bach porta a la seva mare un ram de gladiols frescos. El ritual es repeteix durant 28 anys fins que a un d’aquests viatges coneix un home una mica més jove que ella... Per descomptat, jo havia llegit ja fa temps la notícia que aquesta obra havia estat trobada a una caixa que l’escriptor tenia amagada al seu escriptori i estava ansiosa per llegir aquestes paraules de Gabo escrites per a tots els seus lectors.
Per acabar, assenyalar que si no heu llegit Gabriel García Márquez, o si voleu rellegir-lo, ara podeu llegir la seva novel·la Cien años de soledad i teniu l’oportunitat de venir a comentar-la al Club de lectura de la UNED a la darrera sessió d’aquest curs lectiu moderada per mi mateixa que es realitza el 18 de maig al Centre Associat de la Seu d’Urgell.