‘Rebuilding trust’
La localitat suïssa de Davos va ser testimoni, entre el 15 i el 19 de gener, de la reunió anual del Fòrum Econòmic Mundial (World Economic Forum Annual Meeting). Aquest esdeveniment, sota el lema «Rebuilding Trust», va reunir autoritats, directius, representants de la societat civil i mitjans de comunicació mundials amb l’objectiu de treballar conjuntament per definir principis, polítiques i sinèrgies necessàries per afrontar els reptes del 2024. La cimera també va abordar els efectes del canvi climàtic, amb una atenció especial a la cimera de canvi climàtic de les Nacions Unides del 2023 a Dubai. Aquest esdeveniment va posar de manifest la creixent importància de la inversió sostenible en els sectors públic i privat, que inclou aspectes ecològics, socials, de sostenibilitat i de governança.
El concepte de sostenibilitat pivota al voltant de tres pilars fonamentals: ambientals (environmental), socials (social) i de governança (governance) —representats per les sigles ESG—. L’ESG ha deixat de ser simplement una concepte teòric per convertir-se en un autèntic signe d’identitat en el panorama corporatiu i financer. La preservació del medi ambient, la lluita contra el canvi climàtic i la consecució d’un desenvolupament social i econòmic més equitatiu són els principis rectors en matèria de responsabilitat social corporativa que les empreses inclouen en els seus objectius corporatius.
El desenvolupament sostenible és un principi fonamental del Tractat de la Unió Europea (UE) i un objectiu prioritari de la política interior i exterior. Amb el Pacte Mundial de l'ONU, el tsunami sobre sostenibilitat empresarial és aclaparador.
Per exemple, la Directiva (UE) 2022/2464 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de desembre de 2022, pel que respecta a la presentació d'informació sobre sostenibilitat per part de les empreses (CSRD), que revoluciona els cànons actuals del reporting i eleva el nivell de la informació en sostenibilitat per a equiparar-la a la financera —en línia amb el Reglament (UE) 2019/2088 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de novembre de 2019, sobre la divulgació d'informació relativa a la sostenibilitat en el sector dels serveis financers—.
En l’àmbit de les inversions sostenibles, el Reglament (UE) 2020/852 del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de juny de 2020, relatiu a l'establiment d'un marc per a facilitar les inversions sostenibles. El reglament de taxonomia és una de les accions designades per a ajudar a la consecució dels tres objectius del Pla d'Acció: finançar el desenvolupament sostenible: (i) reorientar els fluxos de capital cap a inversions sostenibles, a fi d'aconseguir un creixement sostenible i inclusiu; (ii) gestionar els riscos financers derivats del canvi climàtic, les catàstrofes naturals, la degradació del medi ambient i els problemes socials, i (iii) fomentar la transparència i les perspectives a llarg termini de l'activitat financera i econòmica.
Un altre exemple significatiu és la normativa pionera per regular l’emissió de bons verds, instruments financers —regulats per la taxonomia de la UE— que es fan servir principalment per finançar o refinançar projectes que contribueixen a la transició ecològica, inversions en tecnologies renovables, eficiència energètica i infraestructures sostenibles. Amb mesures com aquesta, la UE busca impedir l’anomenat blanqueig ecològic.
A Andorra, les entitats bancàries —i altres operadors financers— estan cada vegada més conscienciats amb la necessitat d’adoptar i implementar criteris i iniciatives sostenibles en els seus plans estratègics. De fet, el sector bancari és dels que més ha demostrat un compromís amb el desenvolupament sostenible. Segons indica el darrer informe anual de l’Associació de Bancs Andorrans, les entitats bancàries destinen fins al 4% dels seus beneficis a accions socials a través de la responsabilitat social corporativa. Aquesta contribució es canalitza en àmbits com el cultural, l’esportiu, la salut, l’educatiu i de suport al teixit empresarial andorrà, de manera que, més enllà de la seva funció tradicional, els bancs assumeixen la responsabilitat d’impulsar una economia positiva per al benestar de les persones, i contribuir a una societat més sostenible. Incorporar els principis de desenvolupament sostenible suposa comprometre’s a implementar a la pràctica estratègies i plans rectors que destinin recursos i accions per contribuir a la transformació cap a una gestió sostenible. Aquest compromís s’ha reforçat en diverses entitats del país, incorporant la sostenibilitat directament al seu model de negoci i en el pla estratègic de gestió de les entitats.
En particular, en l’àmbit de la protecció de l’inversor, cal recordar que amb el Projecte de llei d'organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l'abús de mercats, també s'ha tingut en compte la integració dels factors, els riscos i les preferències de sostenibilitat en determinats requisits organitzatius i condicions de funcionament de les empreses de serveis d'inversió.
En el marc de l’acord d’associació amb la UE, la integració progressiva d’Andorra en el mercat interior comportarà haver d’alinear les regulacions financeres andorranes amb els estàndards globals. En matèria d’ESG, Andorra s’haurà de comprometre a integrar un marc regulador sostenible, incorporant determinades directrius europees per garantir que els actors andorrans compleixin amb els estàndards de transparència (principalment els annexos IX i XX). Aquest compromís de sostenibilitat tindrà com a finalitat establir un entorn més integrat i harmonitzat que no només promogui, sinó que també consolidi, en última instància, l’estabilitat econòmica i el creixement del país. Així, aquesta determinació reforçarà la trajectòria cap a un futur sostenible per a Andorra, alineant-se amb el Rebuilding Trust del Fòrum Econòmic Mundial.