Un cap de setmana molt cultural i tradicional
Doncs sí, amics, aquest va ser un cap de setmana molt especial. Per a mi, va començar una mica abans de l’habitual, dijous a les 20:00 hores a la Sala d’actes del Comú d’Escaldes-Engordany on va tenir lloc la presentació de la nova associació Cultura Activa. Una associació que pretén fomentar l’ús del català. L’esdeveniment va resultar tot un èxit, tant de públic, com per les actuacions que es van anar fent entre les diferents intervencions. L’acte va ser inaugurat per una actuació de dansa contemporània a càrrec de l’Abril Mela i l’Emma Casas de la Jove Companyia Nacional d’Andorra sempre acompanyades per la música de Cartes, Vilella i Freixas que, a més d’amenitzar tot l’acte, també van fer una actuació musical combinada amb la lectura d’un poema. Pel que fa a la dansa hi va comptar amb una actuació de l’Esbart Valls del Nord que van ballar una rumba amb molt de ritme i color. Per acabar, l’actuació que més em va agradar de totes, la interpretació per Núria Montes del monòleg El silenci és or d’Apel·les Mestres. Després de l’acte va haver un petit refrigeri en el qual la gent es va poder relacionar i parlar una miqueta mentre es prenien una copa.
El cap de setmana va continuar dissabte a les 19:00 hores també a la Sala d’Actes del Comú d’Escaldes-Engordany on es va realitzar la representació de l’obra de teatre Temps era temps... 1993, a la qual vam assistir i que commemorava els 30 anys de la Constitució del Principat d’Andorra a través de la visió de més de 700 anys d’història del nostre país per uns actors molt joves que pertanyen a la Jove Companyia Nacional d’Andorra amb la finalitat d’apropar el procés constituent a tot el públic assistent.
L’obra, a més d’aconseguir el seu propòsit, va resultar força divertida i he d’afegir que em van encantar els balls actuals del final de l’obra. Els van executar molt bé.
Finalment, diumenge a les 11:30, com fem cada any, vam anar als Encants de Sant Antoni a Escaldes-Engordany. La subhasta i els sorteigs dels lots, per als quals jo també vaig comprar una papereta, i que es componien íntegrament per productes artesans del país, es van anar alternant amb les actuacions de l’Esbart Santa Anna. A l’acte van participar membres de totes les categories d’edat que componen l’Esbart, des dels més petits, entre els quals em va encantar una nena molt petitona que ho feia amb molta gràcia, i que van ballar dues cançons una d’ella el Ball de la civada, fins als més grans de l’Esbart que van concloure l’acte. Després d’aquest va haver-hi un aperitiu on es podia gaudir d’embotits típics del país, vi i xurros que havia ofert una xurreria d’Escaldes. Molt rics, per cert, però freds, com calia esperar... El que em va portar a la conclusió que valia la pena anar un dia per menjar-los calents. També m’agradaria destacar la gran feina feta pel mestre de cerimònies, Antoni Vidal, que a més va recitar uns quants poemes sobre Andorra.