S'acaba el 2013 i, malgrat que l'esperit nadalenc, tal com marca el tòpic, hauria d'envair tots i cadascun dels racons del país, contemplar la realitat fa que els bons auguris siguin lluny, per no dir molt lluny, de convertir-se en realitat. Si bé és cert que governar en temps difícils com els actuals és una tasca gairebé titànica, també és cert que mai abans la ciutadania no havia donat les eines necessàries a un equip governamental perquè tingués plena llibertat de moviments per, de manera decidida, poder implementar les mesures escaients per dures que fossin.I el que és una evidència, compartida per molts ciutadans, és que no anem bé. Els problemes no es resolen i els famosos brots verds ni s'intueixen. Si mirem enrere i repassem el que ha donat de si el 2013, la sensació és gairebé desoladora.

Els indicadors econòmics no acaben de reeixir i es presenta com a gran èxit qualsevol petit i tímid canvi de tendència, molt abans que aquest canvi es ratifiqui. D'altra banda, es passa de puntetes, com qui no vol la cosa, pels indicadors que, de manera evident, no conviden a l'optimisme. Per exemple, la darrera dada disponible del mes d'octubre sobre l'evolució de la població assalariada, és a dir, la força de treball que al cap i a la fi fa moure el país dia rere dia, era de 35.135 persones, aproximadament 7.000 persones menys que l'any 2006. Si ens centrem en llocs de treball totals, hem passat dels més de 52.000 llocs de treball del 2007 als poc més de 41.000 del mes d'agost passat, una davallada que supera el 20%.

Tot això ho contemplem sense veure que les mesures de reactivació econòmica plantejades aportin gaires resultats prometedors. L'anunciada i esperada obertura econòmica, se'ns informa, donarà resultats a llarg termini. Els resultats de noves empreses implantades i llocs de treball creats que s'han presentat i transcendit a l'opinió pública resulten del tot insuficients per sortir d'aquesta situació. I alguns dels projectes d'emprenedoria avalats pel Govern acaben en un no-res, deixant forats que tots nosaltres haurem d'assumir. Altres reformes imprescindibles, en paraules del mateix cap de Govern, com ara la de la CASS, la de les transferències als comuns i les seves competències o la de l'Administració són a anys llum d'executar-se. És veritat que s'han fet alguns retocs, però són justament això, pedaços que ni acontenten ningú ni acaben d'arreglar res de manera definitiva. Costa molt de justificar, doncs, que, amb totes les eines disponibles per redreçar la situació, només es facin tímids intents de millora i, finalment, no millori res. Mentrestant, el ciutadà pateix en primera persona les penúries de la crisi i les dificultats per poder arribar a finals de mes, si és que hi arriba, més o menys dignament. La dicotomia entre el pedestal del poder i el carrer pla i ras augmenta i el que s'anuncia, amb retallades socials que afecten l'estat del benestar, no contribueix gens ni mica a aixecar l'ànim. Però, per allò que l'esperança és el darrer a perdre's, que no sigui dit que l'any nou no ha d'anar acompanyat de bons desitjos. Així doncs, esperem de tot cor que el 2014 aporti coses bones i els nostres governants tinguin les forces, les energies i les ganes de vetllar per l'interès comú de tota la ciutadania.

Per a més informació consulti l'edició en paper.