• El camí transcorregut demostra que generant i intercanviant saber el nostre país té més possibilitats de progrés

Foto: NOE

La Societat Andorrana de Ciències (SAC) ha complert 30 anys d'existència. L'any 1982 es varen començar reunions i actes preparatoris. En la sol.licitud que es va signar el 3 de maig del 1983, entrar al Govern d'Andorra el 28 de maig del 1983 i decretar pel Consell Executiu amb número 313/B/83 de data 19 d'agost de 1983, es justificava «Que aquesta entitat social s'adapta a la legislació vigent en matèria d'associacions». Els set sol.licitants foren Josep Vilanova i Trias, Elisa Muxella i Molins, Casimir Arajol i Farràs, Ramon Cereza i Pérez, Meritxell Fiter i Vilajoana, Jaume Casal i Mor i Jacint Casal i Mor. El decret d'autorització fou signat pel Secretari General Antoni Morell. En els primers estatuts aprovats es deixava clar en l'Article 1 que «La Societat Andorrana de Ciències és una associació científica i cultural». I es va formar la primera junta el 20 d'octubre de 1983 amb els membres Josep Vilanova,president, Elisa Muxella, secretària, Antoni Pol, i Casimir Arajol, Rafael Estevan, Diego Gómez, Imma Mañà i Ramon Cereza, vocals. En la primera acta s'hi consignaven 32 socis. Aquests 30 anys d'activitat progressiva, amb alts i baixos, però continuada i consolidant diferents projectes culturals, ha anat omplint el sac de la SAC. Com diu el refranyer popular «pluja de batzac, no omple mai cap sac», o, «al fons del sac es troben les engrunes», o, «no diguis blat que no sigui al sac i ben lligat», o, «un sac buit no es pot aguantar dret». És hora de mirar doncs dins del sac per a veure'n el llegat.

En primer lloc s'ha arribat als 350 socis durant l'any 2012. I la quota dels socis ha passat dels 15 euros (2.500 pessetes) a l'inici, als 22 € actuals. Si l'any 1984 es va disposar de 380.000 pta o 2.284 € aproximadament, l'any 2012 se'n va comptabilitzar a la liquidació del pressupost 34.906,70 € i se'n van gastar 35.090,29 €. I aquests diners han permés, conjuntament a l'aportació desinteressada de conferenciants i ponents i del treball de moltes persones, realitzar nombrosos actes, entre els quals encara resisteixen els cicles de conferències, les diades a la UCE de Prada, les jornades de la SAC, les trobades culturals pirinenques arreu del nostre entorn, els debats de recerca, les edicions dels Papers de Recerca Històrica, les participacions a La Massana Còmic, la realització i seguiment dels Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana a través de la secció de Ciències de la Salut, les activitats de la secció d'Astronomia, la coorganització de congressos i jornades o similars amb altres entitats de fora a dins d'Andorra, la participació a Àgora Cultural del Principat d'Andorra o federació d'entitats culturals del país que organitza la litografia i la presència a la diada de Sant Jordi, el dia de la cultura amb el manifest cultural i els Premis Àgora Cultural, i coordina la revista Àgora que dóna a conèixer la cultura nostra de cada dia. Convenis diversos amb institucions públiques i privades, i relacions múltiples a diferents nivells han permès anar aconseguint els recursos necessaris per a poder deixar, a més dels actes, un llegat de publicacions prou important, que pel seu nombre sol ja mereixeria citar-se però encara més pel seu contingut, i que recull part del coneixement de l'Andorra actual, viva, dinàmica i complexa.

20 llibres donen a conèixer les conferències de 21 cicles de conferències i les ponències de 5 debats de recerca dels 29 i 7 realitzats respectivament.

23 llibres editen les ponències de 24 diades andorranes a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de les 26 fetes. 15 llibres presenten les ponències d'altres tantes jornades de la SAC de les 19 realitzades. 9 llibres també recullen les ponències de 9 de les 10 trobades culturals pirinenques que han estat fetes realitat. 7 llibres de la sèrie Papers de Recerca Històrica han vist la seva aparició, l'últim la setmana passada. 2 llibres han presentat els Treballs Escolars de Recerca.

1 CD ha recollit els Treballs Informàtics Escolars amb dues altres institucions.

3 llibres més han estat impresos aïlladament. 3 llibres s'han editat conjuntament amb Àgora Cultural.

3 llibres més han estat possibles igualment amb altres entitats.

167 butlletins el SAC i 26 números de revistes Àgora completen el llegat deixat en paper i en format digital.

Els registres en àudio primer i audiovisuals després dels actes realitzats i la seva cessió als arxius nacionals, amb possibilitat de la seva consulta gràcies a la seva indexació, també formen part del llegat. Igualment la creació amb l'Institut d'Estudis Andorrans d'una biblioteca científica que es pot consultar pels estudiosos a St. Julià de Lòria, a la seu d'aquest organisme, i a la qual la SAC hi ha aportat prop de 2.000 exemplars diferents.

86 llibres i 193 revistes en definitiva que fixen el coneixement de la societat andorrana d'avui per al present i per al futur. Tots ells contenen camins particulars i col·lectius, les traces dels quals queden fixades per a qui les vulgui tenir presents. Més de 100.000 exemplars en paper n'han estat ja distribuïts i la seva presència en suport digital a Internet en perpetua l'existència.

Les persones que han ajudat a construir aquest llegat són moltíssimes començant pels autors de les ponències i conferències, o protagonistes dels actes i que no hi caben aquí, passant pels socis i els assistents de manera general. El Govern ,a través de diferents ministeris, tots els Comuns, els bancs i altres patrocinadors privats hi han tingut també molt a veure. I entre els responsables es poden i cal citar els membres de les juntes passades no mencionats com Ferran Gómez i Grau, Enric Xipell i Martínez, Meritxell Fiter i Vilajoana, Diego Gómez i Sánchez, Manuel Anglada i Ferran, Daniel Bastida i Obiols, Joan Mingorance i Pérez, Josep Mª Goicoechea i Utrillo, Josep Lluís Ortega i Matas, Josep Mª Tejero i Arnal, Josep Mª Casals i Alís, Anselm Goicoechea i Fiter, Núria López i Sellés, Francesc Ferrando i Sanjuán, Marcel Baïche, Jaume Tilló i Torres, Francesc Robert i Ribes i Sergi Tejero i Cano.Així com els membres de la junta actual amb Àngels Mach i Buch, presidenta, Pere Cavero i Muñoz, secretari, Conxita Naudí i Ubach, tresorera, Elena Martínez i Castro, cap de la secció de ciències de la salut, Josep Vilanova i Trias cap de la secció autònoma de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques d'Andorra, Mercè Betriu i Bars cap de la secció de llengua catalana, Miquel Sistach i Roure cap de la secció d'astronomia, Joan Pieras i Tortosa cap de la secció de còmic, Alan Ward i Koeck cap de la secció de noves tecnologies, Antoni Pol i Solé coordinador de jornades, Èric Jover i Comas coordinador de debats de recerca, i Maria Jesús Lluelles i Larrosa, Pere Postius i Robert, Diana Figueras i Nieto, Joan Carles Rodríguez i Miñana i Albert Gomà i Sala, vocals. Tots ells han permès i ho continuen fent, que el projecte inicial i testimonial d'una SAC al servei d'Andorra, a més de ser realitat, es renovi constantment i es desenvolupi forçant els seus límits, permetent albirar noves fites i objectius possibles d'assolir.

Si, a l'inici, es volia trencar el tòpic de que a Andorra era possible trobar quelcom més que tabac, alcohol i formatge, avui el camí transcorregut demostra que fomentant, generant, intercanviant i fent circular coneixement, és a dir important i exportant saber, el nostre país té més possibilitats de progrés, que no fent-ho. Assolits els reptes de trobar el lloc que li correspon a nivell cultural dins d'Andorra, com en el seu entorn territorial, els pròxims reptes de la SAC són la nacionalització del seu interès públic o el seu encaix dins l'organigrama institucional, mantenint la seva llibertat d'actuació i independència de criteri, i la seva internacionalització, participant en els fòrums del coneixement amb els seus corresponents homòlegs nacionals o estatals. Es tracta en definitiva de dotar dels instruments necessaris a la SAC perquè pugui actuar com a veritable societat d'importació i exportació de béns intangibles d'interès públic, dins del sector del coneixement. La nova Andorra es mereix i necessita la consolidació del projecte col.lectiu i d'interés general que constitueix la SAC.

Per a més informació consulti l'edició en paper.