• Per Francisco Muro

Que marxi el 2013. Acomiadem-lo amb alegria. En acabar el 2012 crec recordar que va ser Fernando Roig, l’amo de Mercadona, que va dir que el 2013 seria pitjor que el 2012. Aquest any no ha dit res, que jo sàpiga, i ens queda una esperança que el futur sigui, almenys, una mica millor. En economia hem passat d’estar desnonats a estar greument malalts.
Sona a broma escoltar el Govern dir que estem sortint de la crisi, mentre seguim amb sis milions d’aturats. No hi haurà treball per a la meitat d’aquests sis milions abans de cinc o deu anys, i aquesta hauria de ser la primera preocupació del Govern i d’una oposició sense idees ni lideratge. Sona a escarni escoltar els experts internacionals dir que les reformes s’han fet bé, però que cal aprofundir. ¿Fins que no puguem sortir del forat? Milions de joves estan sense feina, els que n’aconsegueixen una estan explotats i els que poden se’n van. ¿I què fa el Ministeri d’Ocupació? Comptar aturats .
L’economia va malament, però la política va pitjor. L’intent de secessió de Catalunya, el parany dels presos d’ETA, la corrupció estesa a tots els nivells polítics i sindicals, la manca de diàleg, la voluntat d’acabar amb la societat civil, les esbandides per controlar l’aparell judicial pels partits, la manca de transparència de l’Administració... Tot plegat danya profundament l’Estat de dret i la democràcia. Però el més greu és que els polítics, de tots els signes, estan tractant de fer l’impossible per seguir controlant-ho tot, per poder continuar en els seus llocs, amb els mateixos privilegis, sense assumir les responsabilitats dels seus errors i apostant per les trampes.
En aquest any del suspens per a polítics i sindicats, emergeix una figura a nivell internacional, el Papa Francesc I, amb un missatge carregat de signes i de realitats. L’Església catòlica torna a ser un referent mundial, un signe del canvi que vindrà si volem que aquest món segueixi sent habitable. A nivell nacional, cal fer un monument a un grapat de jutges, veritablement independents, que han decidit fer justícia sense mirar la filiació o el carnet polític de ningú. I caldrà posar un deu a tants ciutadans que, tot i patir la crisi en carn pròpia, han donat exemple de solidaritat amb els més desafavorits. Només aquestes coses ens fan creure en el futur de la humanitat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.