• Ha dedicat la seva vida, a més de a la medecina o de família, a treure l'artista que tots portem a dins

Foto: EL PERIÒDIC

Dels paisatges més petits, els interiors, als més vastos i complexes, els exteriors, tots han passat pels ulls, pel cap, pel cor, per les mans i pels dits del Dr. Pallarés.

En Manel Pallarés i Darsa, ha dedicat la seva vida, a més de a la medecina de capçalera o de família a Encamp, a lluitar pels temes socials, i a la seva família, a treure l'artista que tots portem a dins. És a dir a conrear el món del coneixement inspirat, el que es persegueix i es guia per les emocions. Emocions sorgides de la contemplació de paisatges. Paisatges vistos a través de la llum. Llum descoberta a través de la seva deconstrucció o fragmentació a partir del color. De tota la gamma de colors possibles que la constitueixen. En Manel Pallarés i Darsa és un pintor del color. Un color conduït a través de l'instrument de les ceres. Les ceres que permeten, barrejades, aconseguir mil i un colors. I els aconsegueix no explosivament sinó implosivament. És a dir oclusivament, per tancament cap a dins. Endins del quadre.

Però no és un impressionista. Ell és un anarquista. I no només per la força implosiva dels mil i un colors que utilitza, sinó per la llibertat en com els utilitza. Els seus mil i un verds, els seus mil i un grocs, els seus mil i un blaus, els seus mil i un roses, els seus mil i un blancs, els seus mil i un vermells, els seus mil i un marrons, els seus mil i un violes, els seus mil i un grisos, els seus mil i un taronges, els seus mil i un negres... tots alhora, separats i barrejats.

El color defineix, perfila i fusiona la matèria. El color dóna forma i volum. El color és el senyor i mestre en l'obra de Manel Pallarés i Darsa, un andorrà dels Ports de Beseit, a la comarca del Matarranya (Terol) i vora el Baix Ebre (Tarragona).

Contemplant l'obra d'aquest artista ens adonem de les seves emocions sentides i com d'aquestes, l'autor, n'ha sabut crear una manera de mirar i reflectir la realitat a partir del color i la seva múltiple i física descomposició. Gràcies a ella, la descomposició, intuïm el moviment en la seva obra, malgrat es fixi en moments concrets. I amb ell, el moviment, l'artista hi incorpora el temps.

Una manera simple i efectiva de perpetuar les emocions en el temps, com a darrer i meritori objectiu, que aconsegueix.

Com diu ell mateix, en la darrera revista d'Àgora: «En ocasions allò que veig m'impacta per la seva bellesa. En una posta de sol, la conjunció de muntanyes, unes cobertes pel sol, d'altres per l'ombra en posició contigua, la gama de verds que van d'un groc a un blau increïbles, els blaus profunds, quasi negres amb, de vegades, pàtines violàcies, els grocs i taronges al fons que semblen sortir del marc, t'absorbeixen dins d'ell i et conviden a formar-hi part, les llums i colors inimaginables...em provoquen una sensació d'atemporalitat fugissera... i el que busco és capturar d'alguna manera tota aquesta bellesa que m'emociona, atrapar-la en el temps per tenir-la sempre disponible».

¿Devoció o afició?, es demana l'home, dubtant de l'artista. Debat estèril, l'home i l'artista han estat i són un de sol que, sortosament, ha deixat fer a l'un i a l'altre. L'home ha viscut i s'ha multiplicat, i l'artista s'ha emocionat i s'ha recreat. La creació viscuda per l'home així com la creació materialitzada de l'artista perpetuaran en Manel Pallarés i Darsa més enllà de la seva presència física deixant-nos en el seu lloc la seva excel.lent essència. A nosaltres ens correspon ara de descobrir-la i gaudir-la. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.