• El seu conegut llibre d'aforismes ?L'art de la prudència' és un dels fars que no ha perdut lluentor

Foto:

Baltasar Gracián (1601-1658) ocupa sens dubte un lloc de privilegi entre la legió de pensadors que al llarg de la història han volgut aconsellar als seus contemporanis (i a les generacions posteriors) sobre la millor manera d'enfrontar-se a les oportunitats, atzars i perills de la vida en societat. El seu conegut llibre d'aforismes L'art de la prudència és un dels fars que no ha perdut lluentor en els darreres segles per l'agudesa i la profunditat de les seves reflexions. Crec que pot ser-nos útil en el moments complicats –econòmics, socials i polítics– en el que està immers el nostre país. Heus aquí algunes perles extractades de L'art de la prudència.

1) No apassionar-se. És el senyal de l'esperit més elevat.

2) Ser diligent i intel·ligent. La diligència fa amb rapidesa el que la intel·ligència ha pensat en calma. La pressa és una passió de necis. August festina lente (córrer a poc a poc és el millor lema).

3) Els reflexius són més segurs. El que es fa depressa, depressa es desfà. El metall més preciós és el que més triga a fondre's i el que pesa més.

4) No cansar. Sòl ser pesat l'home d'un afer i el que parla d'un sol tema.

5) Ocultar la voluntat. El que juga a joc descobert té més risc de perdre. A la mirada de linx, un interior de tinta de calamars.

6) Mai queixar-se. La queixa sempre desacredita. Serveix per atreure l'odi, més que la compassió, en qui l'escolta. L'home prudent no ha de publicar els menyspreus, però sí l'estimació dels demés, ja que serveix per tenir amics i contenir els enemics.

7) Guanyar la benevolència. Per l'efecte es guanya la reputació.

8) Tenir amics. Tot amic és bo i savi per a l'amic. El més i millor que tenim depèn dels altres. Un valdrà tant com vulguin els demès.

9) Saber valer-se dels enemics. Cal saber agafar totes les coses no pel tall, que fereix, sinó per l'empunyadura per a que ens defensin. A l'home savi li són més útils els enemics que al neci els seus amics. A molts, els seus enemics els fabricaren la seva grandesa.

10) Parlar amb prudència. Amb els competidors, per cautela; amb els demés, per decència. Cal parlar com en els testaments: quantes menys paraules, menys pleits. El que parla amb facilitat és a prop de ser vençut i convençut.

11) Mai exagerar. Les exageracions són malbaratament d'estima i indici d'escassedat de coneixement i gust.

12) Home sense afectació. Quantes més qualitats, menys afectació, que sol ser una vulgar manca d'elles. Dels afectats es diu que els manca allò del que presumeixen.

13) No presumir, sinó fer. El savi no ha de fer ostentació ni de les seves més importants qualitats: cal acontentar-se amb fer i deixar per al altres el parlar. Millor és aspirar a ser heroi que aspirar únicament a semblar-ho.

14) Pensar abans. La fortuna major es fa amb hores de previsió. El raonament no s'ha de retardar fins a l'ocasió crítica, sinó que s'ha d'anticipar. Alguns fan i després pensen; busquen excuses més que conseqüències. Altres no pensen ni abans ni després.

15) Coneixer-se a sí mateix. Cal conèixer les forces de la seva prudència i perspicàcia per emprendre projectes, comprovar el seu tremp per vèncer el risc, tenir mesurat el seu fons i la seva capacitat per tot.

16) És més important no equivocar-se ni una vegada que encertar cent cops. Tots els encerts junts no basten per a desmentir un sol i mínim error.

17) La reserva és la marca de la intel·ligència. La reserva procedeix d'un gran autocontrol. Les coses que s'han de fer no s'han de dir, i les que s'han de dir no s'han de fer.

18) Enzes són tots els que ho semblen i la meitat dels que no ho semblen. La ximpleria s'ha apoderat del món. Encara que tot el món està ple de necis, no hi ha ningú que cregui ser-ho, ni tan sols que ho sospiti.

19) No ser impertinent. Es col·loquen el judici del revés i per això tot ho critiquen. Però els més perillosos per a la prudència són els que no fan res bé i de tot parlen malament.

20) Saber demanar. Res és més difícil per alguns ni més fàcil per a altres. Amb la tristesa no hi ha cap oportunitat. Fer favors el primer és una garantia de reciprocitat, a no ser que es tracti amb un mesquí.

21) Anticipar-se als greuges i convertir-los en favors. És més intel·ligent evitar les greuges que venjar-los.

22) Ni estimar ni odiar eternament. Els amics d'avui seran els enemics del demà, àdhuc els pitjors. Amb els enemics tenir sempre la porta oberta a la reconciliació. La porta de la generositat és la més segura.

23) No actuar mai per tossuderia, sinó per prudent reflexió. Alguns ho converteixen tot en enfrontament: són bandolers del tracte, que tot ho contemplen sota el prisma de la victòria.

24) No arribar mai al trencament. D'ells en surt perjudicada la reputació. Com enemic qualsevol val, però no com amic, pocs poden ajudar i gairebé tots fer mal.

Estic segur que tots els nostres dirigents polítics i socials coneixen l'obra de Gracián. Però, ¿apliquen tant com caldria els seus savis consells ?.

Arquitecte

Per a més informació consulti l'edició en paper.