¿El rosari de l'Aurora?
Avui s'estrena Come Reza Ama la darrera película d'en Javier Bardem i la Júlia Roberts, a qui diumenge passat van atorgar el Premi Donostia del Festival de San Sebastià per la seva trajectòria cinematogràfica. És ja una de les consagrades estrelles clàssiques del nostre cine, actriu a qui per exemple el director de cine, David Trueba, declara com a patrimoni de la humanitat perquè el seu somriure d'aquesta dona és per fer-li un monument.
La pel.lícula està basada en un llibre que tot just he començat. Aquest està estructurat en 109 capítols, fent referència a les 108+1 granadures (objectes petits amb un forat al centre per a poder fer amb ells collars, braçalets...) que conformen un japam m?l?, objecte que els hinduistes i els budistes utilitzen per mantenir-se concentrats durant les seves meditacions religioses, i que en la Edat Mitja durant les croades va arribar a Europa per a convertir-se en els rosaris del crisitianisme.
Avui dia, però, de rosaris se'n veuen ben pocs. Bàsicament un els pots trobar en àmbits de culte. Res més lluny que aquest dimarts a la tarda, acompanyant l'àvia a l'església d'Escaldes, una dotzena de dones resaven els misteris del Sant Rosari. El curiós és que fora de l'àmbit religiós també n'hi ha de rosaris, però d'una altra manera... Així ho reflexa la locució verbal "Acabar com el rosari de l'Aurora" que és quan un fet acaba malament, en fracàs, fent referència bàsicament quan els assistents abandonen tumultuosament i descomposts una reunió per falta d'acord.
Aquesta seria la millor expressió per a definir el panorama polític d'aquests dies. Amb la proposta paral.lela d'aquesta setmana d'ApC per, o bé fer un govern d'unitat o bé anar eleccions anticipades, tornem de nou al mateix escenari plantejat l'any anterior.
No s'han aportat solucions noves. Es tracta d'una proposta en el que tot continua igual, tot i que ha estat sempre present en boca d'uns i altres, no s'ha acabat concretant cap acord.
Encara que sembli mentida sóc optimista per naturalesa, compto amb un pacte entre les diferents formacions polítiques, tenim elements nous sobre l'escenari, un pressupost ben treballat, un nou conseller amb ganes i molta història familiar a l'esquena, però sobretot tenim un any ple de declaracions i demostracions de les actituds de cadascuna de les formacions polítiques.
Així, la situació política actual no té perquè tenir un final com el del rosari de l'aurora. Ara més que mai, amb la vista posada en les negociacions d'Estat i el debat del pressupost, el rosari, el japa m?l?, ha d'estar present entre els nostres representats i dirigents.
Per a més informació consulti l'edició en paper.