Carta oberta a Rosa Campà
Estimada Rosa. A mitjans de juliol passat vas morir, ja feia temps que lluitaves contra el maleït càncer. Mestre de Mestres, has marxat físicament però el teu esperit, la teva valentia i la teva senzillesa resten entre nosaltres, perquè amb el teu treball de mestra de poble, de lluitadora social, d'opinadora ens has deixat una petjada inesborrable. Pots estar contenta de la teva vida i del teu mestratge, has fet moltes coses, has tingut una vida molt plena. Et parlaré com a mestre i com amiga; sempre deies que «cada nen és un mon» i les escoles de poble en són l'exponent més clar on la diversitat és el nostre pa de cada dia. Jo sempre t'he admirat Rosa, perquè aconseguies que cada nen i cada nena és valores a si mateix i fes la feina que podia fer. Estic contenta d'haver- t'ho pogut dir abans que ens deixessis. Quan els nois i noies arriben a l'institut, que és el lloc on jo he exercit la meva docència, hi ha al darrera molta feina feta pels mestres d'infantil i primària i a les nostres comarques de l'Alt Urgell i Cerdanya hem tingut i tenim uns bons mestres, tant a Puigcerdà i a la Seu com en els pobles que agrupats en les ZER (Zones d'Escola Rural), tu ens vas ser una pionera. Heu fet una feina increïble: la valorització de la persona i la valorització de l'espai, començant per l'escola, el poble i la comarca.
Me'n en recordo quan érem petites, tu vivies primer a Aransa i més tard a Lles i acompanyaves a Mossèn Andreu a fer cine a Travesseres. També la teva participació en les primeres nits del Reis de Lles quan van començar a repartir regals als nens del municipi. Més tard ens vàrem trobar a les Escoles d'Estiu de Rosa Sensat i començarem a compartir idees sobre l'Escola, continuades anys desprès en el grup de mestres d'Alt Urgell-Cerdanya. Un dia em vas dir que havies anat a estudi amb la meva germana Carmina i que et va ensenyar a estimar els llibres i a gaudir-ne, em va fer il·lusió. També vull agrair-te que em convidessis a formar part del Grup d'Opinió de Cerdanya, gràcies al qual he compartit les idees i l'amistat de tots els companys del grup del qual tu eres l'ànima.
T'hauria agradat el teu comiat a Montferrer, hi érem quasi tots els que hem tingut la sort de compartir algun moment de la nostra vida amb tu. En primer lloc la família amb la teva germana Dolors al capdavant i després representants dels diversos col·lectius en què tu has intervingut al llarg del teu camí. Molt especialment em va emocionar el grup de músics, dirigits pel Pep Lizandre, tots exalumnes teus. Entre ells l'Elies Porter que al final et va dedicar amb el seu violí el Cant dels Ocells però sobretot les llàgrimes que no podia contenir, tocava el violí i plorava la teva pèrdua, jo també vaig plorar. Rosa, descansa en pau, dono gràcies a Déu d'haver-te conegut, ara ets llum i alguna nit et retrobaré mirant les estrelles.
Per a més informació consulti l'edició en paper.