Andorra és un dels països que té més culers per càpita del món. Això, evidenment, no vol dir que no hi hagi madridistes al Principat, ni d’altres equips, però a la majoria ens vam trobar amb un sentiment estrany ahir, en el partit entre el Barça i el MoraBanc. Ja era la tercera vegada que s’enfrontaven aquesta temporada, però en aquesta ocasió hi havia quelcom de diferent. 
 

La primera vegada que es van veure les cares, a la Seu per la Copa Catalana, va ser estrany veure el Barça com un rival després de tants i tants anys veient-lo com l’equip del teu cor. Al Poliesportiu, el gener, ja hi estava acostumat de la primera vegada, però el mal partit del MoraBanc va eclipsar la divisió de cor. Quina era la diferència del duel d’ahir respecte els altres dos? És clara: Andorra no s’hi jugava res més que donar una bona imatge, la qual encara no sé ben bé si va ser així o no, mentre que el Barça tenia en joc la segona plaça de la lliga regular. 
 

Sincerament, abans del partit pensava que acabaria pensant més en això, en què el conjunt blaugrana ho necessitava més, però al final no va ser així. El meu cor es va decantar per alegrar-me amb les cistelles del MoraBanc i frustrar-me quan rebien cistelles. Suposo que un any seguint, gaudint i patint amb aquest equip fan que encara que no s’hi jugui res van per davant del Barça, fins i tot en ocasions així. Al final, amb la derrota, no va quedar el sentiment habitual d’ una derrota perquè és el Barça. És l’equip que, com la majoria de gent, he donat suport i seguit tots aquests anys que no hi havia representació a l’ACB. I encara ho segueixo fent. Sobretot a partir d’ara, de cara als play-off. 
 

Tenint el compte el meu sentiment contraposat, em pregunto quin era el de Sada, Trias i fins i tot Jawai. Ex blaugranes que tornaven al club del seu cor, almenys en el primer cas i suposo que en el segon també, però amb una samarreta diferent, la qual defensen amb ganes i passió. Ha de ser estrany i confús. Però aquests sentiments no van malament per afegir un extra als partits. 
 

El vídeo que van mostrar a Sada ahir, abans de començar el partit, i l’homenatge de tot el Palau em va posar la pell de gallina. Va marxar per falta de minuts, però en el cor de l’afició blaugrana hi ha un racó per ara el base del MoraBanc que no es pot esborrar per falta de protagonisme. Aquestes coses són maques de veure. Ell devia ser el primer en tenir els sentiments més desvariats de tots.
 

I com jo, i gran part de l’afició andorrana, animarà en aquest tram el rival d’ahir. Això sí, al saber que era el Joventut amb qui es veuria les cares en el primer enfrontament, hi haurà un respecte cap als verd-i-negres que s’haurà de tenir en compte.

Per cert, especial menció al Manresa, que ahir va fer l’impossible sorprenent a tothom per seguir a l’ACB. Qui havia de dir el passat febrer quan el Guipúscoa ens va destrossar a casa que acabarien baixant... Coses del bàsquet. H