Em va encantar. Digueu-me innocent però desconeixia que existia aquesta malaurada definició sobre un polític. Narcisista, queda clar que es defineix com algú que s’estima tant que un dia arriba a veure’s en el reflex de l’aigua i de tant mirar-se i apropar-se a ell mateix, perd de vista la realitat, cau i s’ofega. Però... polític?
Doncs sí. I no conec cap narcís que faci política. No comprenc com es pot arribar a passar de tenir cinc membres de la majoria a la Junta de Govern, repetir consolat i proposar i aprovar doncs per Consell que tots els membres de la majoria formin part de dita Junta amb el pretext de que tothom estarà assabentat de tot. Abans no estàvem assabentats de tot i queda clara la poca transparència dels escollits. Quedo glaçat, i no pel fred d’aquests dies ni per viure a Canillo sinó per, innocent de mi, creure que el principal objectiu del compliment com administradors de la cosa pública és el de servir.
Els politòlegs diuen que la política és l’art de governar, de materialitzar idees per la parròquia en aquest cas, i per plasmar la teoria a la pràctica, el polític està posseït per l’esperit narcisista, enamorat del poder, podrint al polític com a tal, utilitzant paraules i frases començant per la primera persona del singular i rebaixant la pressió que notem des de la veïna parròquia encampadana sobre una llei que, ja posada a taula l’any 2012 i arribada la Vianda de Canillo per Sant Antoni, la subsíndica digui tan sols això, que està a sobre de la taula. Ara tot són presses i és molt trist que la primera mesura a adoptar sigui el salari dels cònsols.
Com efecte d’aquestes pràctiques polítiques i després de veure-les plasmades en la societat, aniran morint a poc a poc, passejant com cadàvers de coll blanc en els àmbits del mateix partit, confosos amb la seva imatge. En Narcís mor i en el lloc de la seva mort hi neix una planta, en Narcís, que abunda i que ens portarà pau al saber que sota de cada arbre podria romandre un polític.
Jurar un càrrec suposadament havent estat pressionat, deixant-ne un altre sota pressió, fent reunions entre coalició i el partit del govern actual per després fer campanya entre la coalició i el màxim partit de l’oposició, dir que el Govern actual ha jugat brut... i tot això havent perdut, i de carrer, unes eleccions, pot donar peu a entendre i queda reflectit amb els resultats de que en Narcís, per molt enamorat que estigués d’ell mateix, al seu voltant hi han persones que no tenen mirall i es veuen satisfets amb la mirada dels demès. Em consta que no es va acomiadar de ningú del ministeri; em consta que en Narcís aquell dia sí que va sortir havent-se mirat en un sol mirall. El de casa.
Poseu-vos a treballar de valent. Deixeu de regalar i de posar de salari base la mítica xifra dels 8.000 euros mensuals, siguem conservadors entre molts motius per les característiques del país, però no ens estanquem amb un circ, ja sigui del sol o del passotisme, que al final acabarem tirant la tovallola i tindrem un percentatge de gent que anirà a votar baixíssim, atentant a la democràcia, al futur del país, a la gent que hi viurà i als nostres fills i néts. No siguem narcisistes, no penseu que fer política és un salari de més, equipareu drets entre treballadors públics i privats. Feu una volta pel dematí quan la gent va al seu lloc de treball i mireu les cares: tan de bo hi haguessin més persones pel carrer enamorades d’Andorra amb un somriure a la cara.