Recordeu aquell petit personatge, en Pepito Grillo? Era l’assessor personal del Pinotxo. Xiuxiuejava a cau d’orella tot el que veia i, de tant en tant, es convertia (quan ho requeria l’ocasió) en la seva consciència. Em va sobtar que el dia del debat sobre la llibertat d’expressió a Andorra algú del públic fes un símil del protagonista del conte tan adequat i amb encert sobre la professió de periodista en terres andorranes.
Coincideixo amb una de les tertulianes que existeix una quantitat important de mitjans que subsisteixen i coexisteixen en un mateix espai, el que em fa pensar inevitablement que la llibertat de premsa queda modificada, alterada o, en el pitjor dels casos, quarterada segons qui sigui el qui et paga la nòmina. I això no significa que dubti de la professionalitat dels periodistes, sinó que possiblement pensi més en la responsabilitat dels seus caps recordant-los que no poden comprar la realitat d’un país en funció dels seus interessos. Hauria de ser la ciutadania la que exigíssim unes noves regles del joc ja que les del segle passat ja no ens serveixen. Ser copropietaris de la informació que consumim i fer valdre la idea que també és un dret fonamental.
I és que Andorra amb la seva petitesa genera molt de soroll. La quantitat d’altaveus fa que es magnifiquin informacions que fins i tot no ho són. I és que més enllà de les males estones que passen els polítics a causa dels propis paranys que crea aquest sistema, es perd el nord i, sobretot, la credibilitat dels propis mitjans. Cal una reflexió de tots els actors d’aquesta història.  
Com a ciutadana, al final intueixo que la possible «realitat al darrere de» es basa en la lectura entre línies de les notícies i de periodistes que avalen la seva professionalitat a través de la seva habilitat en la utilització de la paraula. Pepitos Grillo amb barrets de copa que ens ensenyen sobretot a distingir i classificar el que ens interessa de manera veraç i que quan ho veuen convenient creen aliances amb altres periodistes (com en el cas dels papers de Panamà) i fan un pas endavant. Us animo a què aguditzeu el vostre enginy i continueu treballant.