De vegades et preguntes d’on sorgeixen algunes iniciatives i la seva història; com ara per exemple la de rebre homenatge a les víctimes d’una tragèdia fent un minut de silenci. Bussejant a través de la xarxa he descobert que Edward George Mel, un soldat i periodista australià, va suggerir la idea de guardar silenci un temps determinat per recordar el dia de l’armistici de la Primera Guerra Mundial. Va establir d’aquesta manera una tradició que s’ha anat manifestant durant anys en diferents actes com un moment dedicat a la reflexió i el record aquells que d’alguna o altra manera injusta ens han deixat.
Qui millor que un periodista per donar valor al silenci? I que millor que aquell soldat que va viure la Primera Guerra Mundial per explicar com es vivia en els camps de batalla l’aparició de les armes químiques? La boirina verda i espessa feia que el paisatge es convertís en un mar verd, inert i silenciós, un espai apte per reflexionar al darrere d’una mascara amb els vidres entelats si sobrevivies. Desconec si ell es va basar en aquesta experiència per a la seva idea però coneixent l’ànima poeta de molts periodistes ens queda pensar en aquesta hipotètica possibilitat.
Durant les últimes setmanes la Plataforma de suport als refugiats ha creat la seva pròpia iniciativa per homenatjar ,explicar i recordar el drama dels refugiats, que queden atrapats entre les armes i les fronteres. Ells expliquen des de l’obligada experiència el que significa que no et deixin passar, que no siguis lliure per traslladar-te d’un punt a un altre. Més enllà d’on queda i on comença la llibertat d’uns i dels altres, aquest exercici tal vegada serà recordat d’igual manera per les pròximes generacions.