Legalitzar o no la prostitució
En el darrer ple de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell –a proposta d’ERC– es va aprovar regular la pràctica de la prostitució al municipi abans que acabi l’any. S’hauran d’iniciar els tràmits per redactar una ordenança que reguli la pràctica d’aquesta activitat,on es garanteixi la seguretat i salubritat. I per tal de legalitzar-la es vol demanar a la Generalitat que s’obri un debat i es crei una comissió de treball. Abreujant, es tracta de proposar la manera holandesa a Catalunya amb els mateixos propòsits o similars, entenent que legalitzar no signifiqui desregular sinó tot el contrari, significa complir amb una sèrie de normes per mantenir l’activitat controlada.
A Holanda la llei es va aplicar al 2000, i des de llavors s’han fet varis estudis per saber la seva viabilitat. Conclusions: millora en les condicions sanitàries i de seguretat, que és la més rellevant; control exhaustiu i constant de tota l’activitat. Fracassos? No s’el·limina del tot el tràfic humà, ni les activitats delictives, l’activitat es trasllada a municipis amb una reglamentació més laxa. Podem amb aquest exemple preveure un resultat igual? És aquest el nostre objectiu?
Ara vaig a l’altre pol. La solució Sueca marca la nova tendència per intentar resoldre el problema. Es criminalitza qui contracta. Es creu que és una forma de violència contra les dones. Es considera a les prostitutes víctimes, se les ajuda i reinsereix a la societat. I es crea per fi una dinàmica a la població on s’el·limina el concepte de què la dona és un objecte mercantil. Pedagogia ,pedagogia i més pedagogia, i en farà falta molta per variar la mentalitat de tots. Aquesta nova visió del problema es fa des d’una òptica femenina ja que el govern suec el conforma un 50% de dones. Una nova fórmula que podrem valorar els resultats molt més endavant.
I per acabar, una protagonista. Una prostituta de la Seu d’Urgell que va començar la seva activitat als anys 80 i va sobreviure. Segons una enquesta feta a les prostitutes holandeses, en l’actualitat tenen unes condicions de vida menys saludables que la resta de la població. Viuen entre l’ostracisme, l’estigma, la repulsa social i familiar. Tal com ella ho verbalitzava estic extenuada, sense recursos. Però, el pitjor? La soledat. Hem d’ajudar a retornar la dignitat a la dona, i això no es fa a través de legalitzar la prostitució. H
A Holanda la llei es va aplicar al 2000, i des de llavors s’han fet varis estudis per saber la seva viabilitat. Conclusions: millora en les condicions sanitàries i de seguretat, que és la més rellevant; control exhaustiu i constant de tota l’activitat. Fracassos? No s’el·limina del tot el tràfic humà, ni les activitats delictives, l’activitat es trasllada a municipis amb una reglamentació més laxa. Podem amb aquest exemple preveure un resultat igual? És aquest el nostre objectiu?
Ara vaig a l’altre pol. La solució Sueca marca la nova tendència per intentar resoldre el problema. Es criminalitza qui contracta. Es creu que és una forma de violència contra les dones. Es considera a les prostitutes víctimes, se les ajuda i reinsereix a la societat. I es crea per fi una dinàmica a la població on s’el·limina el concepte de què la dona és un objecte mercantil. Pedagogia ,pedagogia i més pedagogia, i en farà falta molta per variar la mentalitat de tots. Aquesta nova visió del problema es fa des d’una òptica femenina ja que el govern suec el conforma un 50% de dones. Una nova fórmula que podrem valorar els resultats molt més endavant.
I per acabar, una protagonista. Una prostituta de la Seu d’Urgell que va començar la seva activitat als anys 80 i va sobreviure. Segons una enquesta feta a les prostitutes holandeses, en l’actualitat tenen unes condicions de vida menys saludables que la resta de la població. Viuen entre l’ostracisme, l’estigma, la repulsa social i familiar. Tal com ella ho verbalitzava estic extenuada, sense recursos. Però, el pitjor? La soledat. Hem d’ajudar a retornar la dignitat a la dona, i això no es fa a través de legalitzar la prostitució. H