Sanitat i salut
Davant de la gran confusió que hom té en què és i com és la sanitat, i quin paper fa cadascú en aquesta auca, jo em brindo a donar-los la meva opinió de tot plegat.
L’atenció sanitària a l’Alt Urgell es compon de tres branques: la salut pública, o sigui els ambulatoris, on es fa una atenció de medicina primària, que vol dir consultori, control de malalts crònics, atenció no urgent, receptes, baixes... i on els professionals que hi treballen són funcionaris de l’Institut Català de la Salut .
Un altra branca és la sanitat concertada, és a dir, tot el que respecta a la Fundació Sant Hospital. Aquests treballadors no són funcionaris, ja que es deuen a un conveni diferent, són els que se n’encarreguen de solucionar les malalties més complexes, així com totes les urgències vitals. Donen tractament especialitzat a tota la població (activitat quirúrgica, per exemple), presten servei sociosanitari a qui calgui, són els que se n’encarreguen dels trasllats dels pacients crítics així com atendre’ls in situ.
I finalment hi ha una tercera branca, la medicina privada, la qual per accedir a ella hom ha de pagar la visita, o pagar la quota d’alguna mútua privada. Tothom sap que aquest tipus d’atenció a la nostra comarca el donen professionals de gran qualitat, però que la majoria treballen alhora en la sanitat pública/concertada i en el seu temps lliure presten atenció privada a qui pugui pagar-s’ho.
I ara jo em pregunto, aquesta situació no pot crear un conflicte d’interessos entre activitat pública i privada?
No es pot afavorir així que algú et pugui aconsellar que continuïs la teva atenció a la seva consulta privada?
Pot un professional implicar-se a totes en un projecte de la sanitat pública/concertada, la qual li paguem el seu sou com a la resta, quan té en ment la seva aventura professional privada?
Sort n’hi ha que, davant de tots aquests dubtes que tinc, estic segur que ningú fa passar cap procés que faria des de la pública cap a la privada, ja que això seria un frau i una demostració de falta d’humanitat brutal. Sort en tenim! H
Regidor d’ERC a la Seu d’Urgell
L’atenció sanitària a l’Alt Urgell es compon de tres branques: la salut pública, o sigui els ambulatoris, on es fa una atenció de medicina primària, que vol dir consultori, control de malalts crònics, atenció no urgent, receptes, baixes... i on els professionals que hi treballen són funcionaris de l’Institut Català de la Salut .
Un altra branca és la sanitat concertada, és a dir, tot el que respecta a la Fundació Sant Hospital. Aquests treballadors no són funcionaris, ja que es deuen a un conveni diferent, són els que se n’encarreguen de solucionar les malalties més complexes, així com totes les urgències vitals. Donen tractament especialitzat a tota la població (activitat quirúrgica, per exemple), presten servei sociosanitari a qui calgui, són els que se n’encarreguen dels trasllats dels pacients crítics així com atendre’ls in situ.
I finalment hi ha una tercera branca, la medicina privada, la qual per accedir a ella hom ha de pagar la visita, o pagar la quota d’alguna mútua privada. Tothom sap que aquest tipus d’atenció a la nostra comarca el donen professionals de gran qualitat, però que la majoria treballen alhora en la sanitat pública/concertada i en el seu temps lliure presten atenció privada a qui pugui pagar-s’ho.
I ara jo em pregunto, aquesta situació no pot crear un conflicte d’interessos entre activitat pública i privada?
No es pot afavorir així que algú et pugui aconsellar que continuïs la teva atenció a la seva consulta privada?
Pot un professional implicar-se a totes en un projecte de la sanitat pública/concertada, la qual li paguem el seu sou com a la resta, quan té en ment la seva aventura professional privada?
Sort n’hi ha que, davant de tots aquests dubtes que tinc, estic segur que ningú fa passar cap procés que faria des de la pública cap a la privada, ja que això seria un frau i una demostració de falta d’humanitat brutal. Sort en tenim! H
Regidor d’ERC a la Seu d’Urgell