És una síndrome que no existeix, de fet sols existeix en la versió amb nens. Tirania, poca empatia, baixa tolerància a la frustració i un llarg etcètera més. Però avui, vull parlar dels avis i del saber envellir. Mai en la història havíem tingut tant èxit en la supervivència de la nostra espècie. En la vellesa comencem a viure les limitacions pròpies de l’edat com un procés s’entén natural però la primera pregunta és si la societat d’avui ho viu i entén així. I tal vegada és tan malentesa com el procés de la mort.
 

He buscat referències que m’expliquessin el tipus de relació que veig en la relació entre fills i pares. I de fet sols he pogut trobar un altra síndrome la del ‘cuidador’: esgotament físic i mental, depressió, trastorn de la son i un llarg etcètera de nou. Però cap esment sobre el comportament abusiu i molt mal portada vellesa. L’avi emperador sap manipular tal vegada com els nens als seus pares però amb l’afegit que ells tenen més experiència. Per tal de continuar amb els seus hàbits de vida mantenen a prop seu als seus ‘cuidadors’ creant un vincle de servitud que si no s’adapta a les seves necessitats procura a través de xantatges emocionals mantenir-los a ratlla.
 

Ningú ens explica com hem de tractar els nostres pares sense caure en el parany de les culpes quan arriben en aquest període de la vida. De com he de reconstruir una nova relació amb ells, de quins són els mitjans que ens ofereix l’administració d’una manera clara o de quins són els límits. Els ‘cuidadors’ es troben amb més preguntes que respostes clares; i amb la por de no ser compresos per la resta de la societat quan no poden assumir la ‘càrrega’ de la cura dels avis. Solen ser els que més alt tenen el llistó els que cauen de més amunt quan mor el progenitor. I la síndrome s’agreuja i tampoc existeix una infraestructura ni ajuda per a ells.
 

Reinterpretar la nostra realitat basant-se en els coneixements que teníem de la vellesa i de com es tractava. Readaptar les noves necessitats de la família i dels avis,sent conseqüents amb la crisi econòmica. Proposar a l’administració noves mesures pel control de despeses en aquest període de la vida, i crear un debat deixant clar el que pot oferir o no el nostre sistema. Implantar d’una manera més seriosa les voluntats anticipades. Us recordo una frase del Edgar Allan Poe : «A la muerte se le toma de frente con valor y después se le invita a una copa».