Totalment previsible i nefast
Ahir, en sessió parlamentària, el debat sobre els problemes per trobar persones disposades a treballar en el Departament d’Estadística del Govern, formulat pels consellers Ferran Costa i Víctor Naudi, es va posar en evidència una situació lamentable i preocupant.
Ens trobem cada dia més davant del fet reiterat d’haver de recórrer a estrangers per a feines claus pel país: cap del gabinet jurídic del Govern, director agència tributària, director general del SAAS, nou director de l’INAF, membres de l’AREB...
Al nostre parer, algunes vegades es pot acceptar la necessitat de contractar estrangers perquè som petits i per tant, la massa crítica de ciutadans dificulta trobar personal amb la formació adient per a les tasques delicades que han d’executar.
En aquest cas concret, la qualificació demanada en cap cas és excessivament qualificada o especialitzada vist que es demanen matemàtics, analistes o informàtics. I aquí sí que tinc clar que tenim joves andorrans o residents amb la formació adient per fer aquesta feina.
Sense cap mena de dubte, aquí entra en joc el fet que des què va començar la primera legislatura dels demòcrates s’ha portat a terme una campanya de descrèdit, de menyspreu i de desprestigi de la feina del funcionari molt important.
De fet, fa tot just dos anys es debatia l’aprovació de la Llei del pla de pensions de la funció pública. Llavors DA va fer desaparèixer la figura del funcionari que només persisteix en els cossos especials (i alguna excepció més).
Ara, si hi ha noves contractacions, només són d’agents de l’administració sotmesos al règim del Codi de relacions laborals. Aquests estaran molt més sotmesos a la pressió del polític o del superior de torn, ja que serà molt més fàcil resoldre la seva relació contractual. Això debilita un sistema en el qual tots ens hem de sentir còmodes i tenir la seguretat de què l’administració és totalment objectiva en les seves actuacions de cara a nosaltres, siguem qui siguem! De fet, és així a tots els països que ens envolten.
Fa dos anys també es van canviar les condicions relatives a la jubilació que fins llavors tenia el règim de la funció pública. Una reforma parcial que es va portar molt malament quant al fons i la forma i que juntament amb el discurs anti funcionariat de Toni Martí va contribuir a desacreditar la vocació del funcionari.
Cal remarcar que tampoc ajuda el fet que DA no hagi actuat per remeiar a la situació més que precària de les 632 persones amb contracte d’eventual que hi ha entre els 2.569 treballadors del Govern. Sense oblidar tots aquells que estan en les parapúbliques, que també en són molts. De fet, DA no ha fet res més que fer més grossa la bola!
Així, avui ens trobem amb persones que fa més de 10 anys que viuen en situació precària i altres que ja ni es plantegen entrar a l’Administració, en ser aquesta opció ben poc atractiva.
Això ho pagarem car (tots), i molt. De fet, ja en comencem a notar els efectes negatius!
Consellera general socialdemòcrata
Ens trobem cada dia més davant del fet reiterat d’haver de recórrer a estrangers per a feines claus pel país: cap del gabinet jurídic del Govern, director agència tributària, director general del SAAS, nou director de l’INAF, membres de l’AREB...
Al nostre parer, algunes vegades es pot acceptar la necessitat de contractar estrangers perquè som petits i per tant, la massa crítica de ciutadans dificulta trobar personal amb la formació adient per a les tasques delicades que han d’executar.
En aquest cas concret, la qualificació demanada en cap cas és excessivament qualificada o especialitzada vist que es demanen matemàtics, analistes o informàtics. I aquí sí que tinc clar que tenim joves andorrans o residents amb la formació adient per fer aquesta feina.
Sense cap mena de dubte, aquí entra en joc el fet que des què va començar la primera legislatura dels demòcrates s’ha portat a terme una campanya de descrèdit, de menyspreu i de desprestigi de la feina del funcionari molt important.
De fet, fa tot just dos anys es debatia l’aprovació de la Llei del pla de pensions de la funció pública. Llavors DA va fer desaparèixer la figura del funcionari que només persisteix en els cossos especials (i alguna excepció més).
Ara, si hi ha noves contractacions, només són d’agents de l’administració sotmesos al règim del Codi de relacions laborals. Aquests estaran molt més sotmesos a la pressió del polític o del superior de torn, ja que serà molt més fàcil resoldre la seva relació contractual. Això debilita un sistema en el qual tots ens hem de sentir còmodes i tenir la seguretat de què l’administració és totalment objectiva en les seves actuacions de cara a nosaltres, siguem qui siguem! De fet, és així a tots els països que ens envolten.
Fa dos anys també es van canviar les condicions relatives a la jubilació que fins llavors tenia el règim de la funció pública. Una reforma parcial que es va portar molt malament quant al fons i la forma i que juntament amb el discurs anti funcionariat de Toni Martí va contribuir a desacreditar la vocació del funcionari.
Cal remarcar que tampoc ajuda el fet que DA no hagi actuat per remeiar a la situació més que precària de les 632 persones amb contracte d’eventual que hi ha entre els 2.569 treballadors del Govern. Sense oblidar tots aquells que estan en les parapúbliques, que també en són molts. De fet, DA no ha fet res més que fer més grossa la bola!
Així, avui ens trobem amb persones que fa més de 10 anys que viuen en situació precària i altres que ja ni es plantegen entrar a l’Administració, en ser aquesta opció ben poc atractiva.
Això ho pagarem car (tots), i molt. De fet, ja en comencem a notar els efectes negatius!
Consellera general socialdemòcrata