L’ús interessat de la religió
Madrid, Londres, París, Berlín, Barcelona…, i ara recentment Nova York han estat ciutats que han patit l’horror i el dolor que causa el terrorisme jihadista que colpeja indiscriminadament la nostra societat occidental.
Però hem de tenir les idees clares i no ens hem de confondre perquè l’Islam –la religió musulmana– no permet que matis al teu pròxim. És, doncs, al meu parer totalment injustificable la utilització interessada d’una religió, en aquest cas l’Islam, per justificar que puguis atemptar contra el teu veí. Els grups extremistes –aquesta part nefasta de l’Islam– saben que quan utilitzen la religió com a fonament de les seves accions terroristes estan emprant un element molt poderós, perquè qualsevol religió té arrels molt profundes perquè toca directament l’ànima, la intel·ligència i els sentiments.
«No s’ha de caure en el parany de confondre l’Islam –és a dir la religió musulmana– amb el terrorisme», això és el que pensa el meu amic Justo Lacuza (nascut a Pamplona el 1944), professor de llengua àrab, rector emèrit de l’Institut Pontificio d’Estudios Àrabes i Islamistas de Roma, que és actualment un dels majors experts mundials en l’Islam i en les societats musulmanes, i que va assessorar a l’expresident dels Estats Units, Georges Bush, i als altres presidents americans arrel dels atemptats de Nova York contra les Torres Bessones de l’11 de setembre de 2011.
Els terroristes jihadistes tenen un full de ruta, un objectiu clar i ben definit i aquest és tergiversar el sentit real de l’Islam i aferrar-se només a la part d’aquest que parla d’odi, de violència i guerra amb una clara finalitat: estendre la seva dominació a tots els països, conquerir Europa i el món sencer.
Si llegim l’Alcorà podem veure que en aquest text sagrat es cita 164 vegades –en totes les seves variants– la paraula jihad que significa combatre, la guerra santa en totes les seves formes.
El 23 de febrer de 1996 va sortir a la llum un document titulat Declaración de guerra contra los americanos, los judíos y los cruzados que té 27 pàgines dividides en tres parts que són obra d’un equip d’experts en diverses matèries: polítics, sociòlegs, economistes... Aquest va ser el preludi del que després va acabar passant: els atemptats de l’11 de setembre de 2011 a Nova York i la caiguda de les Torres Bessones. És per això que no hem de ser ingenus: l’Islam rigorós i purità està instal·lat en la jihad.
Personalment, m’agradaria que els líders musulmans a nivell mundial no només es limitessin a condemnar els atemptats terroristes, sinó que defensessin la llibertat religiosa a tot el món i defensessin també la dignitat de tota persona humana. Modestament, crec que la solució i l’únic camí si realment n’hi ha un és combatre l’islamisme rigorós i purità des de dins de mateix Islam defensant els drets humans, la llibertat individual i religiosa, així com la dignitat de la persona humana.
Advocat
Però hem de tenir les idees clares i no ens hem de confondre perquè l’Islam –la religió musulmana– no permet que matis al teu pròxim. És, doncs, al meu parer totalment injustificable la utilització interessada d’una religió, en aquest cas l’Islam, per justificar que puguis atemptar contra el teu veí. Els grups extremistes –aquesta part nefasta de l’Islam– saben que quan utilitzen la religió com a fonament de les seves accions terroristes estan emprant un element molt poderós, perquè qualsevol religió té arrels molt profundes perquè toca directament l’ànima, la intel·ligència i els sentiments.
«No s’ha de caure en el parany de confondre l’Islam –és a dir la religió musulmana– amb el terrorisme», això és el que pensa el meu amic Justo Lacuza (nascut a Pamplona el 1944), professor de llengua àrab, rector emèrit de l’Institut Pontificio d’Estudios Àrabes i Islamistas de Roma, que és actualment un dels majors experts mundials en l’Islam i en les societats musulmanes, i que va assessorar a l’expresident dels Estats Units, Georges Bush, i als altres presidents americans arrel dels atemptats de Nova York contra les Torres Bessones de l’11 de setembre de 2011.
Els terroristes jihadistes tenen un full de ruta, un objectiu clar i ben definit i aquest és tergiversar el sentit real de l’Islam i aferrar-se només a la part d’aquest que parla d’odi, de violència i guerra amb una clara finalitat: estendre la seva dominació a tots els països, conquerir Europa i el món sencer.
Si llegim l’Alcorà podem veure que en aquest text sagrat es cita 164 vegades –en totes les seves variants– la paraula jihad que significa combatre, la guerra santa en totes les seves formes.
El 23 de febrer de 1996 va sortir a la llum un document titulat Declaración de guerra contra los americanos, los judíos y los cruzados que té 27 pàgines dividides en tres parts que són obra d’un equip d’experts en diverses matèries: polítics, sociòlegs, economistes... Aquest va ser el preludi del que després va acabar passant: els atemptats de l’11 de setembre de 2011 a Nova York i la caiguda de les Torres Bessones. És per això que no hem de ser ingenus: l’Islam rigorós i purità està instal·lat en la jihad.
Personalment, m’agradaria que els líders musulmans a nivell mundial no només es limitessin a condemnar els atemptats terroristes, sinó que defensessin la llibertat religiosa a tot el món i defensessin també la dignitat de tota persona humana. Modestament, crec que la solució i l’únic camí si realment n’hi ha un és combatre l’islamisme rigorós i purità des de dins de mateix Islam defensant els drets humans, la llibertat individual i religiosa, així com la dignitat de la persona humana.
Advocat