Per una nova política d’acords
Durant aquests dies, vaig llegint a la premsa les diverses declaracions d’uns i d’altres sobre l’acord que vam validar els militants del Partit Socialdemòcrata i els de Liberals d’Andorra per fer llistes parroquials conjuntes per a les pròximes eleccions generals. I després de molt reflexionar-hi de manera personal, arribes a la conclusió que en aquest país la gent no està acostumada a una política de pactes. I és que en aquest acord, el que fem és demostrar que, més enllà d’uns principis ideològics que en cap moment es veuen pertorbats, la idea és tancar una entesa de mínims, sense que cap de les fues formacions hagi de renunciar ni a un sol punt de la seva ideologia per lluitar envers una política d’uns quants que perjudica Andorra. Així doncs, mirem aquest acord des d’una altra òptica i diguem què és una oportunitat per poder començar a parlar de política de negociacions, i mirar pel país i per allò que realment necessita. En definitiva, mirar per construir una Andorra millor.
Cert, aquí a Andorra no estem acostumats a aquest tipus de política, (cinc de les sis legislatures constitucionals han tingut majoria absoluta) però tenim diferents exemples al nostre voltant que demostren no només que és possible, sinó que a més evidencia la salut d’una bona democràcia. Els dos més clars són els Govern espanyol de Pedro Sánchez, que més enllà de mirar idees o conflictes va acordar amb altres partits d’esquerres i amb formacions nacionalistes per tallar les polítiques del Partit Popular, i el Govern portuguès del socialista Antonio Costa, que va aconseguir aplegar tota l’esquerra de l’hemicicle lusità per formar un executiu. Tots dos, al meu entendre, són gabinets que miren pels seus ciutadans.
I a Andorra? És possible? Doncs haurem d’esperar trobar-nos en aquesta situació per respondre a la pregunta, però ja podem dir que hi ha partits que no tenen gens de por i ja han començat a parlar per trobar un país millor. Aquest és el cas del nostre acord amb L’A. Sense por a trobar-se i mirar quina és la millor manera d’aixecar aquesta Andorra que, per desgràcia, està com està actualment. Així doncs, vam dir prou i vam buscar companys de viatge que pensen com nosaltres: que no podem continuar així. I cert, potser no pensem igual i tenim cadascú la nostra visió sobre Andorra, però hi ha tres punts en què sí que trobem que no podem seguir així com ara i són prioritaris pel bé i futur del nostre país: la regeneració del sistema democràtic andorrà, amb la centralitat del Consell General i la independència de les institucions, transparència en la gestió pública del Govern i les parapúbliques, enduriment de penes del Codi Penal per a casos de corrupció i modificació de la Llei de contractació pública. El segon punt és l’impuls institucional amb la modificació de l’actual sistema electoral tan poc representatiu tant en l’àmbit nacional (a les darreres eleccions generals, el Partit Socialdemòcrata se’n va emportar el 25% dels vots i només té un 10% de representació al Consell General) com en l’àmbit comunal, on per un sol vot un partit s’emporta la majoria absoluta per als pròxims quatre anys). Finalment, una reconducció de les actuals negociacions amb la UE, que aposta per un diàleg totalment transparent (inexistent fins ara) i un referèndum abans de la seva ratificació.
Així doncs, podem dir que el sí dels nostres afiliats va molt més enllà d’un «simple pacte» o una «recerca d’escons» i que és una aposta clara d’una nova política de diàleg perquè aquesta és la millor manera de trobar acords que representin la majoria dels nostres ciutadans. En definitiva és un sí a una nova política per una nova Andorra.