PUBLICITAT

Associacions innecessàries

Recentment, el 20 de març a Altaveu digital, l’associació Obrim-los, obrim-les, creada recentment a fi de facilitar la bona recepció de refugiats intitulava la seva entrevista: «Si Andorra és un país racista ho haurà de deixar de ser». Els hi dic que això és una total aberració. Andorra és un dels poquíssims països del món que els propis nacionals (andorrans de passaport), uns 33.000 aproximadament, són inferiors als nostres tres grans col·lectius: portuguesos, espanyols i francesos. Total del país, més o menys 74.000 habitants. Les nostres institucions no obliguen a parlar el català de manera contundent i fa que encara avui en dia molta gent no parli l’idioma oficial al carrer, a les botigues, als restaurants, hotels... Heu escoltat alguna vegada que a Alemanya els alemanys parlin sistemàticament l’idioma del nou resident vingut de fora? No. A Anglaterra? No. No només molta gent al nostre petit principat no parla el català, si no que a més a més al carrer no hi ha un historial de país on hi hagin hagut altercacions greus, assassinats als no andorrans, altercacions sistemàtiques d’andorrans envers els col·lectius forans. Prova n’és que: d’una els andorrans no han mostrat mai racisme de violència de cap mena. De dues, no hi ha revoltes veritables i/o manifestacions per acabar de defensar el català. Tampoc es reprimenda seriosament a ningú per no parlar l’idioma oficial. De tres, els andorrans són minoritaris davant la resta poblacional. Als Estats Units han tingut fins fa relativament poc, tradició de ser racista: kuklux clan, segregació als llocs públics, i més enllà en el temps, esclavitud als camps de cultiu de cotó (estats del sud). Els Estats Units han perseguit i matat a mils els seus propis afroamericans, americans de passaport! I nosaltres als residents (que no disposen de la nacionalitat andorrana) no els hem perseguit, ni afusellat!! I no em parleu de discriminació: residents amb molt bones feines (exemples a cabassos) al país, residents arraconats també... i andorrans amb molt bones feines i andorrans menyspreats laboralment i amb gran dificultat econòmica (exemples a dojo també).
Però voldria afegir un argument sobre la més absoluta inutilitat de dites associacions que volen fer venir refugiats: si tinguéssim un principat on hi ha sous dignes, feina per a tothom, integració social veritable, un país com déu mana on els polítics escolten la ciutadania... aleshores podríem permetre’ns de fer venir alguns refugiats. Els propis andorrans i residents estan maltractats per les institucions públiques o privades (sous baixos, lloguers caríssims d’alguns llogaters que abusen brutalment de botigues i comerços que intenten viure dignament). I els refugiats per obra de màgia en un país injust i desorganitzat (on els polítics fan el que volen) passarien davant de nosaltres i tindrien tot el respecte per part de les institucions andorranes, i conseqüentment viurien millor que el meu amic andorrà que pateix per trobar ni tan sols una petita feina mal pagada? Quan un país no funciona com el nostre, qualsevol associació és benvinguda (jo estic a dins d’associacions i sé el que és: amb dures penes costa tirar-les endavant). Realment benvinguda: però associacions que operin per «aixecar la casa» des de dintre, amb temes que ajudin aixecar o millorar problemàtiques referents a Andorra. Creeu associacions per salvar gats i gossos, salvar boscos, arreglar patrimoni, de malalties, càncers, per controlar la pol·lució, del que vulgueu... però amb gent i coses que són problemes de territori nacional! Obrim-los, obrim-les, us diré que s’aixequen les cases per la base i no pel sostre. Un país molt malmès com el nostre no es pot permetre de fer venir refugiats. Ajudeu a aixecar el país. Per això serveixen dits col·lectius! I deixeu de dir que «si Andorra és un país racista ho haurà de deixar de ser». Ja té prou problemes Andorra per a què es crei una associació que no aporta directament res, ens al contrari, seria un afegit als problemes ja existents.

Comenta aquest article

PUBLICITAT