Ricard Riba

Amb aquesta piulada el ministre de Finances i portaveu del Govern d’Andorra Jordi Cinca es dirigia als seus seguidors i els de més enllà com que ha arribat la fi del mandat, la fi de la seva trajectòria com a ministre després de vuit anys al poder executiu. També se’n poden fer d’altres lectures com que «s’ha acabat i hi ha silenci» després de dues jornades maratonianes i, acabat en dissabte, de sessió de Consell General fent passar lleis per un embut a corre cuita, cosa que demostra que durant vuit anys han ballat els ball dels bastons i intentaran ser populistes i electoralistes en certes aprovacions. La política partidista de DA enfronta un irreversible grau de descomposició en ser arrasades les ideologies pel pragmatisme i la recerca del poder pel poder, la cadira i el seu salari que encara a dia d’avui, ningú ha proposat establir un topall salarial i això ho saben perfectament bé tots els polítics i els 83 alts càrrecs del Govern de DA. Ni tant sols el cònsol de Canillo, de DA, que, havent dit que ho proposaria per a tots els polítics, es va inventar la reducció salarial a dos consellers sense estar fonamentat, sense que aquests es poguessin defensar i sense haver-ho consensuat prèviament amb ells ni ser-hi presents en el moment de la proposta i decisió. DA ha deixat en darrer terme l’anàlisi i debat dels grans problemes nacionals, prioritzant les estratègies per aconseguir vots, enviant E-mail i SMS a tort i a dret per emplenar la sala de congressos per presentar el dofí d’en Martí i sense tenir en compte la veu de la societat. La política populista seria quan la seva estratègia política es basa en propostes que resulten atractives per al poble però tenen un component manipulador i demagògic. De fet, els termes demagògia i populisme s’utilitzen normalment de manera indistinta, ja que tots dos expressen la intenció d’atraure el poble amb idees que sonen convincents però que amaguen interessos ocults. 
Andorra Sobirana volem que la política partidista sigui esborrada del manual del bon polític, un full de ruta construït amb consens, pensat pel poble i pel ciutadà, fora de personalismes i purament programa electoral, persones independents, del poble andorrà, sense ser cap aparador de la rebotiga d’un altre poder, sense defensar una ideologia concreta, transversal, defensant la sobirania que tantes vegades DA ha posat a prova i n’és la garantia d’independència que permet la diferenciació necessària per a un creixement econòmic i social.  No cal no oblidar i no caure en l’oblit de certes coses, el temps ho sol tenir, però fer memòria setmanes després de certs esdeveniments, no és despertar fantasmes del passat sinó veure una realitat i aquesta realitat fruit de caure en l’oblit de certes coses ha fet que milers de persones i no tant sols una sola vegada, sortissin al carrer per protestar contra les polítiques lobistes i acomodades de DA. Fins i tot, ara s’hi volen afegir els estudiants que volen anar a protestar davant de l’edifici de Govern.
Com si es tractés d’un espectacle de circ els polítics de DA es maquillen i vesteixen del color que millor s’acomodi als seus interessos, no dubtant ni un segon a treure la roba bruta al estenedor dels mitjans. Treuen noms i cognoms als diaris tant sols amb una trucada de telèfon per fer llista territorial i aquests noms i cognoms no volen entrar al seu joc, com Canillo, feu de DA i que a dia d’avui i a pocs dies de tancar llistes, suposadament no tenen a ningú. Fer estratègia de partit els resultava tan fàcil com mudar de roba interior. Ja no.
DA ho ha estat però ja no és popular. Es basa en fer propaganda, en el carisma d’Espot, en poques paraules, diuen el que el poble vol sentir. Evidencia un clar retrocés de la democràcia i un salt cap al populisme i el partidisme que per sort, no té cabuda en una societat andorrana moderna i Identitària. 
Des d’Andorra Sobirana pensem que la Sobirania no inclou cedir-la a tercers, la Constitució no contempla la cessió d’una sobirania que resideix en el poble andorrà, sols aquest, de manera directa, pot cedir sobirania. 
El resultat i sobretot del nefast segon mandat per majoria de DA, pròpiament dit per persones properes a DA, «catastròfic» segon mandat ha donat com a resultat un empobriment del poble, una fractura social, la destrucció de pilars econòmics i una pèrdua reputacional.