Pensar, sentir i transcendir
El canvi accelerat del món natural, artesà-industrial, analògic, tradicional i original, on l’home productor estava en el centre, cap al nou món artificial, tecnològic, digital, modern i estàndard on els robots productors passaran a ocupar la centralitat, ens ha de fer adonar-nos de la realitat.
Som, abans que res, éssers amb capacitat de pensar, de sentir i de transcendir. I tant ahir, com avui o demà, el repte continua sent el de respondre a la qüestió: en som conscients?
Els humans no destaquem per les nostres capacitats físiques. Hi ha molts animals que ens superen. Tampoc sobresortim per la nostra capacitat productiva. Les màquines ens superen en aquesta qüestió.
Encara que ens costi de creure, valem per allò que som capaços d’imaginar. És a dir pel nostre cervell i capacitat d’auto-transformar-se coneixent i pensant, fins i tot no pensant.
L’ésser humà a més de tenir capacitats racionals, les té emocionals i espirituals.
La tecnologia ens ha d’ajudar a desenvolupar les nostres aptituds de conèixer i no substituir-les, negar-les, inhibir-les o distreure-les.
Aquesta capacitat de raonar els pensaments, les inspiracions i les revelacions, és en definitiva objecte de treball de la filosofia. O l’estudi metòdic i lúdic de la realitat, el coneixement i l’acció, que aspira a donar-ne l’explicació darrera i a orientar la vida humana, que ens recorda una de les definicions de la filosofia del diccionari de l’IEC.
I raonar com allò que fa és de la raó per a determinar, explicar o fer entenedor o justificar una cosa.
O filosofar que no és si no raonar filosòficament sobre una cosa... La filosofia com a dimensió aclaridora de tot el que envolta a tota mena de coneixement. La filosofia com a consciència crítica del saber.
El V Congrés Català de Filosofia s’està desenvolupant aquests dies 20, 21 i 22 de juny a Canillo, al Palau de Gel d’Andorra.
Amb cinc àmbits de comunicacions: Paraula i Raó, Història del Pensament, Filosofia i Educació, Art i Percepció, i 600 anys del Consell de la Terra.
Amb cinc simposis: Platònic, Autobiografies Desconstruïdes, Transmissió des del pensament filosòfic femení, Andorra i el Pensament Carolingi-600 anys del Consell de la Terra i Consum i Contaminació una aproximació a un món que s’acaba.
Amb cinc Conferències Plenàries: Deu elements de transformació (i control) de la identitat contemporània (Pompeu Casanovas), Tot plegat un gran escampall. Escriure filosofia fora pàgina (Felip Martí-Jufresa), L’epistemologia de la modalitat: tendències actuals (Sònia Roca-Royes), Filosofia i festa. Pensar amb Jeanne Hersch (Rosa Rius) i Singularitats i reptes d’un microestat (Vicenç Mateu i Zamora).
L’Observador o Pensador, davant del buit, del Mirador de Canillo, de l’escultor Miguel Àngel González, n’és el símbol.
I ens interpel·la o recorda, quan el mirem, reposadament, la necessitat d’observar la realitat del món per entendre’l. Observant però des del buit.
Si el 1995 la Societat de Filosofia del País Valencià i la Societat Andorrana de Ciències varen fer a Andorra la Vella el XI Congrés Valencià de Filosofia, enguany, vint-i-quatre anys després la Societat Catalana de Filosofia de l’IEC, l’Associació Filosòfica de les Illes Balears, la Societat de Filosofia del País Valencià i la Societat Andorrana de Ciències ens conviden a continuar raonant sobre la realitat humana d’avui, tenint present els seus pensaments, les seves inspiracions i les seves revelacions.