Visca els nuvis!
Els nombrosos convidats que omplíem la sala de plens del Comú vam emmudir en veure entrar la núvia. Caminant a poc a poc i buscant amb els ulls la mirada d’ell, va aparèixer davant nostre una persona immensa, un exemple de lluita, superació i coratge, la Cris. La núvia més preciosa que he vist mai. I en aquell instant vaig pensar que, de vegades, la vida dona oportunitats a les persones que lluiten per aconseguir-les. I que, encara que els obstacles semblin insalvables, es poden vèncer si tens el valor, la voluntat i si comptes amb els qui t’estimen.
Va ser una cerimònia breu i intensa. I, en acabar, els allà presents vam sentir la força colossal que amaga un petó. Un tsunami capaç d’arrasar amb prejudicis, estereotips i de fer caure la bena dels ulls a la intolerància i l’arrogància. Ells dos, el Juan ma i la Cris, ens van mostrar el que de veritat importa a la vida: estimar i ser estimat. I tots ens vam reconciliar una mica amb la vida, amb la societat en la qual vivim i amb les persones i entitats que la conformen.
A Andorra, tots junts, avancem cap a una societat més justa, més inclusiva i que va normalitzant la vida de les persones amb discapacitat. Però crec que és de justícia reconèixer el treball que estan desenvolupant des de fa anys algunes entitats i persones del nostre país. Com las tasca encomiable que des dels seus inicis, l’any 2006, i malgrat algunes persones que no han estat a l’alçada, està desenvolupant la Fundació Privada Tutelar d’Andorra. Una entitat que lluita pels drets de TOTES les persones amb discapacitat del nostre país, impulsant canvis legislatius, creant nous i avançats programes de suport que normalitzen la vida de les persones amb discapacitat i, sobretot, posant al centre de la seva raó de ser la qualitat de vida de cadascun del seus usuaris.
Entitats imprescindibles en qualsevol societat moderna i avançada, que necessiten del suport i de la implicació de tothom, ja sigui de l’àmbit públic i privat, per a garantir la seva continuïtat.
Però, aquest tipus d’entitats, requereixen als seus equips i direccions, per sobre de tot, de bones persones. Professionals sensibles i conscients que estan al servei de persones que han patit moltíssim, i que sobreviuen en molts cassos darrere d’una cuirassa de desconfiança i hermetisme que els permet no trencar-se en mil bocins.
La primera gerent de la Fundació va ser l’Ester Fenoll Garcia. Ella va impregnar d’una qualitat humana a la Fundació, que hauria de persistir per sempre. Els seus valors, tarannà i compromís amb els més vulnerables ha permès assolir a l’entitat fites i moments tan inoblidables com el del passat dissabte 26 d’octubre. L’Ester és l’ànima de la Fundació i ho serà per sempre, allà on sigui. Són persones com ella les qui creen i tiren endavant projectes, construeixen vincles de confiança, d’amistat i d’amor i les que lluiten de forma incansable pel benestar dels que més ho necessiten. Persones com l’Ester, si no existissin s’haurien d’inventar, pel que donen als altres i per l’exemple que representen en un món cada dia més individualista i egocèntric. Ella ha lluitat sempre, i ho seguirà fent, pels drets de TOTES les persones amb discapacitat, i elles ho saben. I per això la Cristina i el Juanma la van voler al seu costat a la taula presidencial del convit de boda. La van voler ben a prop seu, al lloc que ocupa dins del seu cor.
La boda de la Cris i del Juanma ens ha remogut a tots els qui hi vam assistir, sentiments, records i emocions que no oblidarem mai. I ha estat una victòria inapel·lable de l’amor, la lluita i la generositat de bones i grans persones. Visca els nuvis!!