Ilke Marechal
Sempre és atrevit, però també és obligat, parlar d’una persona a qui has conegut menys del que hauries volgut però suficient per apreciar-la i compartir amb ella idees, maneres de fer i fins i tot actituds davant la vida.
Els darrers 10 anys viscuts o passats a Andorra per l’Ilke Marechal, vinguda al nostre país per circumstàncies de la mort del seu pare aquí, ens ha permès a tots els que l’hem pogut tractar, conèixer una persona única centrada a perseguir l’impossible, aprofundir en el coneixement del que som, d’on venim, on anem, a través de la conjunció de la ciència, la consciència, el pensament i la raó amb la poesia, l’inconscient, el sentiment i la imaginació.
Tenia clar però que «ciència + imaginació = 100%» i «ciència sense imaginació = 0%».
I que «la imaginació juga un rol fonamental en les recerques científiques» i al revés «molts artistes del nostre temps s’interessen molt d’aprop pels grans descobriments de la ciència i en reconeixen la influència sobre la seva creació».
D’aquí la seva relació amb astrofísics, neurobiòlegs, matemàtics, poetes, psicoanalistes, filòsofs, físics, mestres espirituals...
Una persona singular, per atrevida, perseverant, indòmita i ambiciosa.
Els seus tres Diàlegs de Meritxell els anys 2012 i 2013 amb l’associació Andorra Complicitat, la seva editorial Anima Viva multilingüe radicada a Andorra i els diferents llibres que hi ha publicat, el seu darrer llibre de poesia Elogi de l’impossible del 2015 i presentat també al Santuari de Meritxell el 27 de setembre del 2017, a part de la seva trajectòria professional com a periodista en mitjans escrits i radiofònics, escriptora, traductora, intèrpret i gestora d’esdeveniments culturals, en són testimoni.
La Ciència, la Imaginació, els Astres, l’Univers, Déu, el Temps, la Vida, l’Esperit, la Creativitat, la Poesia, la Matèria, la Psique, el Futur, la Reencarnació, l’Espai, la Creació...han estat paraules clau d’interès en el seu trajecte vital.
Saber-ne més o «un intent de diàleg entre oposats que comparteixen la mateixa existència».
El seu repte fer de les dificultats lliçons, dels obstacles desafiaments i de les impossibilitats invitacions, provocant hàbilment reaccions en els altres.
Un esperit lliure, a través de la meditació i del control personal dels seus punts febles.
Ha perseguit l’equilibri i la participació, la lucidesa i l’harmonia de les relacions.
El seu desig pel final d’any el volia «bastit sobre la riquesa interior» el 2018, «ser el temps de realització de projectes estimats per tu» el 2019 i «impregnat de creativitat» el 2020.
Nascuda el 19 de desembre de 1949 a Alemanya de l’Est la mort la va venir a buscar a Escaldes el febrer del 2020.
Amb paraules seves, «La mort ens espera / per als uns amb a les mans una falç / com si la vida fos collita per dallar / per als altres amb el seu ull esfereït i / el seu seguici de foc i d’infern eterns / com si es tractés de rostir/ per a altres encara / la mort espera al centre d’un blanc / on ni el ser ni el no-ser / no s’extreu del buit / i la casella de sortida i la de l’arribada / es confonen en llur inutilitat / per altra banda hi ha aquells / per a qui l’amenaça de la vida / és el pitjor / i condemnats a viure / presten a la mort / el vestit vermell més cruel / però / sondejant els potser / qui sap si no es tracta aquí / sinó només d’una dansa a pas més lent / o més ràpid, una pirueta / que la vida per perfilar-se millor / consent a jugar en discontinu / si no és / que ens espera en un altre lloc, tot altrament / en un no-lloc, un no-advingut / on ella pren volta en un nom sense nom / sobre un llamp sense ombra on acomplert / i no-acomplert es distribueixen els papers / potser no habita ni tan sols el morir / del qual la respiració cada dia ens aprèn a viure / i com saber / si no amaga encara alguna cosa altra / mil cops més essencial o potser / sigui tot això a la vegada / espavent, company, mestre, no-existent / efímer i real com l’arc de Sant Martí / i com ell abrigant tots els espectres / els meus, els teus, els seus / i fins aquells que encara s’ignoren».
Gràcies Ilke, per compartir trossets del teu viatge amb nosaltres.
Avui al Santuari de Meritxell a les 20.00 hores et celebrarem.
Sabies «que tot horitzó recula quan se’l persegueix».
Avui la persecució és acabada.
Acomplerta la teva finitud, t’has trobat finalment amb l’infinit de l’horitzó, amb el conscient i l’inconscient, la raó i la imaginació, allà on el real i l’irreal esdeven.