Dia Internacional de l’Educació
El 24 de gener se celebra el Dia Internacional de l’Educació, segons va proclamar el 2018 l’Organització de les Nacions Unides. És una jornada per reivindicar el pes que l’educació té a favor de la pau i el desenvolupament de les societats d’arreu del món.
Dilluns passat va tenir lloc un acte al Consell General per commemorar aquest dia, que va iniciar-se amb l’entrega de premis als alumnes guanyadors del concurs Educació per a tothom, digues la teva. Una iniciativa per promoure la reflexió sobre el seu dret a ser educats i poder assistir a l’escola.
Seguidament, va tenir lloc una taula rodona amb la participació de la ministra d’Educació Ester Vilarrubla, representants de la comunitat educativa dels tres sistemes, col·laboradors, equips directius, psicopedagogs, alumnes i famílies. La temàtica del debat va ser Educació en temps de pandèmia. I és que en aquest any 2020 tan dur que ens ha tocat viure, algunes de les grans conclusions que en podem extreure és l’extrema necessitat de preservar l’educació, de posar-la al capdamunt en l’ordre de prioritats de les administracions malgrat que hagin de gestionar situacions de crisi.
Pocs ens hauríem imaginat que viuríem una situació amb els infants i joves tancats a casa sense poder anar a classe. Però des del mateix 12 de març, quan es va haver de prendre la decisió, el personal docent, el ministeri, i també les famílies, van sumar esforços per mitigar les conseqüències d’aquest tancament. És a dir, per mantenir la transmissió de coneixements a tots els alumnes. I, encara que fos des de la distància, per garantir el contacte entre l’educador i l’infant o jove.
Perquè si es trenca aquest fil tan delicat i complex, que potser no valorem tal com es mereix, estem fent créixer les probabilitats de tenir infants i joves vulnerables. Sense una educació integral augmenten les desigualtats, les injustícies, es frena el necessari procés de creixement dels alumnes.
Educació és molt més que ensenyar temari o explicar d’on venim i on som. És formar persones, formar el futur del país, és garantir una societat madura i democràtica.
Per aquest motiu és tan important garantir l’educació presencial, i així ho van defensar tots els participants a la taula rodona. Cal seguir posant tots els mitjans i esforços perquè, malgrat el distanciament social i les mesures anti-contagi que obligatòriament s’han d’aplicar en els temps que vivim, les escoles estiguin obertes. I que hi hagi, així, aquest tan necessari contacte entre professorat i alumne, i també entre els mateixos alumnes.
Per a aquelles situacions en què l’educació presencial no sigui possible, també des del 12 de març es va accelerar als tres sistemes educatius tot el procés de digitalització en la transmissió de coneixements. Van proliferar les classes virtuals, els temaris digitals, els debats telemàtics i el contacte humà a través de la pantalla. Tot de material i processos que han arribat per quedar-se, però que mai podran substituir l’educació presencial. L’han de complementar i millorar.
També en aquests mesos de pandèmia, i així ho va recordar la síndica Roser Suñé durant la seva intervenció a l’acte, ha tornat a prendre rellevància el paper indispensable que tenen els i les mestres. Són cabdals en el creixement dels nostres joves, l’acompanyament perfecte en el procés educatiu que duen a terme els pares i mares.
Hem de recordar com som d’afortunats a Andorra. No tots els infants del món poden anar a l’escola. Un gest tan quotidià i per a nosaltres assimilat com veure entrar els alumnes cada dia a classe és tota una odissea a moltes regions del món. Dies internacionals com aquests ens han de fer reflexionar sobre aquesta problemàtica.