Francesc Guillaumet Periodista

Es diu en l’argot periodístic allò de good news, no news. És a dir, que les bones notícies no són notícia. Jo mateix he arribat a minimitzar més d’una informació d’aquestes característiques perquè sé que el que ven és una altra cosa. I quan m’ho plantejo em venen al cap les paraules d’un col·lega lleidatà (jo no li he sentit dir personalment però m’ho han explicat) que diu que un diari és bo quan es sacseja i «goteja sang». De fet, són maneres de veure la praxi periodística i pel que observo a la pàgina web del meu diari, que és l’únic element empíric que tinc per saber si una notícia funciona o no, aquesta màxima és certa.

A vegades ens podem trencar les banyes tractant un tema, ja sigui a mode de notícia, reportatge o entrevista, i és més que probable que tingui una acceptació més aviat discreta. Si aquell mateix dia es dona la circumstància que hi ha hagut algun fet lúgubre que generi morbo aquella notícia es posiciona automàticament com la més llegida a la pàgina web. Darrerament hi reflexiono molt sobre això, sobretot en veure com alguns realities que no passarien la prova del cotó de l’ètica periodística són els que més audiència arrosseguen d’una punta a l’altra de la pell de brau. Som com som, doncs, i ens agraden les notícies morboses, les crítiques despietades, les informacions que podríem denominar de sang i fetge i que podrien ser matèria de novel·la negra. Com a societat, doncs, ens ho hauríem de fer mirar perquè això no pot ser sa de cap manera. Amb això no vull negar pas la màxima amb la que començava aquest article. Si ens assabentem que un servidor públic és corrupte, si traiem a la llum qualsevol situació que d’altra banda quedaria amagada o si fem pujar els colors al poder de tant en tant són element que fan créixer qualsevol periodista (al capdavall per això se’ns denomina el quart poder). Perquè la notícia és treure de l’anonimat una realitat fins llavors desconeguda i posar-la en coneixement de l’opinió pública que, naturalment, té dret a una informació veraç, ben contrastada i sense apriorismes ideològics.

Un cop fet aquest excurs, però, em ve al cap una bona notícia. De fet és una gran notícia i ja m’agradaria que hagués passat a casa meva. I és que la multinacional Grifols, una empresa de referència a tot el món que a més té un laboratori de plasma considerat «estratègic» pel Departament d’Estat dels Estats Units, ha decidit obrir a Andorra un centre d’investigació sobre tractaments per trastorns del sistema immunitari. El Pyrenees Immunology Research Center serà un dels únics instituts dedicats a la immunologia a tot Europa i a més servirà per atraure talent i científics de tot el món al país dels Pirineus. Què més es pot demanar? Penso des de la distància. Grifols és un gegant mundial que a Andorra s’associarà amb el Govern per tirar endavant aquest centre d’investigació. Encara recordo, mentre seguia l’actualitat andorrana des de l’altre costat de la frontera, els debats que hi havia per intentar captar professionals de la medicina interessats en voler venir a treballar a Andorra. Doncs ara no és que vinguin professionals de la sanitat sinó que amb aquest centre és d’esperar que arribin els millors científics i que el país de les valls pugui comptar amb un talent d’excel·lència que el farà créixer en el camp del coneixement i del reconeixement mundial. Per tant, des del meu modest punt de vista em penso que l’anunci de Grifols és el millor que li podia passar al Principat. I més, en un temps com l’actual, on la pandèmia fa trontollar l’economia clàssica de tota la vida i on la diversificació és clau per aconseguir sortir del camí sense sortida en el que ens ha portat el coronavirus detectat per primera vegada a la província xinesa de Wuhan.

Destacava una notícia a La Vanguardia que gràcies a les avantatges fiscals que té Andorra ha aconseguit atreure a esportistes de nivell i a youtubers d’èxit. Amb tots els meus respectes per la canalla que penja vídeos a internet i es fa d’or amb les seves invectives em penso que és molt més productiu per un país el fet de poder comptar amb un centre d’investigació com el que planteja Grifols. Perquè això no només és ciència i valor afegit (que també) sinó una manera de poder explicar en el futur que des d’Andorra, i més concretament des de la parròquia d’Ordino, es podrà avançar en la millora de les condicions de vida de milers de ciutadans de tot el món que confien que la investigació sobre el sistema immunitari els pugui proporcionar una cura. I això no s’improvisa. És una oportunitat de les que passen cada 100 anys i que cal ser ben conscients de la importància que té i tindrà no només pel Principat d’Andorra sinó pel món sencer. I és aquí on hi ha el titular. Perquè això va de persones, de ciència i de coneixement. I això és d’aplaudir que es puguin fer des d’aquest país vostre.