Francesc Guillaumet Periodista

Que la pandèmia ho ha canviat tot és un fet i sinó només cal mirar què fèiem fa dos estius i el que fem ara, tot i que les coses han millorat molt d’ençà de la vacuna. Ara bé hi ha sectors que han patit en escreix des del principi de tot plegat i que encara continuen patint. I l’oci nocturn, juntament amb el del turisme, potser és qui més ho ha notat. Llegeixo a EL PERIÒDIC que el sector està a l’espera de rebre notícies de Salut sobre el seu futur. El Govern, de moment, posa l’accent en el fet que l’única prova pilot feta fins ara dona bons auguris de cara a un futur encara gris. I és que fins que no es donin a conèixer els nous protocols el propi sector situa en un horitzó «llunyà» la tornada a la normalitat.
D’entrada el que passa amb l’oci nocturn d’Andorra no és gaire diferent de la situació que viuen pubs i discoteques a Catalunya. Des del primer moment de la pandèmia se’ls va obligar a tancar i des de fa ben bé un any i mig han reobert amb comptagotes. És més. Fins i tot en alguns moments se’ls va dir que podrien reobrir i després l’anunci no va acabar d’arribar pels indicadors de la pandèmia. 
Per tant, pinten bastos en aquest sector. Si de tot plegat se’n derivarà un altre model d’oci està per veure perquè un cop la població estigui vacunada en un tant per cent molt elevat (i sobretot si el vaccí es demostra efectiu amb la variant Delta i la possible arribada d’altres soques del virus) potser les coses tornan a ser com abans. De totes maneres és possible que el model vagi canviant, també, a mesura que avanci la pandèmia. Tothom que té ja una certa edat ha conegut un model d’oci determinat. 
La gent més gran es reunia a les places per les festes majors per anar ballant al so de l’orquestra de torn. L’envelat, sobretot a Catalunya, era el gran protagonista de la festa. Pel que fa aquest model han quedat els concerts, sobretot de grans orquestres com la Maravella o la Selvatana, però no el ball, que no és permès. A ningú se li escapa que és difícil anar comentant la jugada amb la parella amb la mascareta posada mentre es balla un pas-doble, un vals o el ball del fanalet.
 Pel que fa a l’oci nocturn la cosa no és gaire diferent. Si ja costava entendre’s amb la música a tot drap més costarà amb una FFP1 o una mascareta quirúrgica frenant els decibels que cal impostar a la veu perquè la interlocutora o l’interlocutor s’assabenti del que volem dir. Els concerts ja són una altra cosa. És complicat, però no impossible, gaudir d’un concert de Manel, Sharango, Mishima o la Companyia Elèctrica Dharma des d’una estant. Més que res perquè estem acostumats a gaudir d’aquests recitals, cervesa en mà, i abraçats als nostres amics i amigues cantant a ple pulmó les lletres que ens fan vibrar. Dic que és complicat, però no impossible. Sense anar més lluny el concert que he gaudit més de la meva vida és el que van fer els Pets al Teatre Municipal de Balaguer dins de la gira Els Pets fan teatre. Ara bé. Aquell espectacle estava pensat perquè la gent escoltés asseguda des de la cadira les seves cançons (la qual cosa no vol dir que quan va sonar el Bon dia tothom s’aixequés de peu). Dic això per fer evident que alguna cosa canviarà en el món de l’oci nocturn. He posat l’exemple dels Pets i del seu repertori adaptat al teatre. Altres grups ho han fet durant aquests darrers mesos de pandèmia tot i que a Catalunya també s’ha assajat el concepte de gran format amb el Canet Rock o el Cruïlla, amb tests d’antígens previs i imatges de gent cantant abraçada com s’ha fet tota la vida a determinades hores de la matinada quan l’alcohol comença a fer els seus efectes. Regular tot això és molt difícil, molt. Ara bé. Què va passar en aquests concerts? Hi va haver molts contagis? Segons alguns mitjans de comunicació, sí, però segons alguns epidemiòlegs de referència com Oriol Mitjà, no. A qui cal creure? No en tinc ni idea perquè em penso que ni els mateixos responsables de la cosa pública ho saben. 
El que és evident, com he dit, és que algunes coses canviaran per la simple regla del materialisme històric, que és aquell que confronta una tesi (l’oci nocturn tal com l’havíem conegut) amb una síntesi (els experiments que s’estan fent ara) per donar pas a una síntesi, que hauria de trobar el desllorigador de com serà tot a partir d’ara quan poc a poc anem tornant a una normalitat que qui sap si arribarà a ser mai com la d’abans. 
Per tant, i tornant a l’inici d’aquest article. Tant de bo hi pogués haver una fórmula que permetés a l’oci nocturn tornar a aixecar el cap. Cal intentar-ho, això sí. Però ara per ara ho veig complicat. Precisament pel que he explicat de les festes majors, els envelats i el modus operandi en pubs i discoteques. El que sí està clar és que alguna resultant en sortirà de tot plegat perquè ens agradi o no el jovent, i els que ja no som tant jovent, ens agrada desconnectar i anar de festa de tant en quant i per tant d’una manera o altra ho haurem de fer. Tant de bo sigui com més aviat possible.