Nuclears, no...i renovables tampoc?
D’entre totes les pegatines que decoraven la meva carpeta quan feia BUP (que no batxillerat) aquests dies en recordo una de manera especial. Hi deia «Nuclears, no» i era un sentiment que teníem, em penso, tots els de la meva generació. De més gran vaig veure que no és tant fàcil això de l’energia. Més que res perquè tots tenim tendència a endollar els aparells i d’algun lloc o altre ha de sortir la llum. A Andorra potser és més fàcil perquè amb les hidroelèctriques de FEDA més o menys es dóna sortida a la demanda existent però a l’altre costat de la frontera no és tanfàcil i menys que ho serà. El 2035 han de tancar les centrals nuclears i el més calent és a l’aigüera perquè la pregunta és. Davant la lentitud i problemes amb què avança el desplegament de les renovables on carai endollarem la bateria del mòbil?
Però anem a pams. Com deia el 2035 deixaran de funcionat les nuclears i la producció de renovables que s’està fent a Catalunya és més aviat minsa. La major part l’aporten les hidroelèctriques que va construir la Canadenca entre finals del segle XIX i principis del XX però tant l’energia eòlica com la solar topen amb múltiples problemes. Alguns s’entenen mentre que n’hi ha d’altres que s’haurien d’abordar sense apriorismes, amb una certa rapidesa i amb voluntat d’aplicar-ne les conclusions. D’altra banda tot plegat ens agafarà amb els pixats al vendre i el que haurem de fer és comprar l’energia a altres països si volem veure satisfeta una demanda que, com deia, cada dia és més important.
Per fer-ho cal situar el problema. A Catalunya no només hi ha un dèficit de renovables sinó que fins fa poc la gran majoria de projectes presentats estaven destinats a la demarcació de Lleida, com si ho hi hagués més territori en tot el país per posar plaques solars o molins de vent. Que Lleida hagi de pagar peatge no és lògic perquè la cosa hauria d’estar una mica més repartida. Ara la Generalitat ha optat per posar el comptador a zero, de manera que caldrà que tot projecte que es presenti compti amb l’aval del 85% dels propietaris dels camps on s’ha de colocar i de l’Ajuntament en qüestió (que ara no calia). Si d’aquí en naixerà o no alguna cosa de profit ja ho veurem però ara per ara la majoria de gent que portava l’enganxina de «Nuclears, no» també s’oposa als nous projectes de renovables. Per què? Perquè tenen un impacte visual considerable i hipotequen el territori. Com que això és així en la majoria de casos el que caldria és definir molt bé on s’han de col·locar aquests projectes i tenir molt clar que no només de parcs solars i eòlics ha de viure el país. És a dir, que seria molt fàcil fer una llei que obligués qualsevol nova promoció de pisos a abastir-se amb energia eòlica i que els edificis i equipaments públics també s’haguessin de nodrir d’aquest tipus d’energia. Posant plaques a les teulades l’impacte visual al territori no és tan important. I als pisos i equipaments també se’ls podria sumar granges, magatzems agrícoles i empreses de polígons industrials. El que no és lògic és deixar perdre el tren de les renovables.
D’altra banda hi ha altres fórmules que estan sobre la taula. Una empresa aragonesa té un projecte per portar energia a Catalunya, atès les dificultats que hi ha per posar-ne al territori, a través de tres grans línies. Una aniria de l’Aragó fins a Barcelona creuant la demarcació de Tarragona (la polèmica no ha tardat en arribar a les comarques que creuaria aquesta línia). Una altra aniria des d’Osca fins a Isona creuant quatre municipis del Pallars Jussà. Des d’aquí enllaçaria amb la futura MAT (Línia de Molt Alta Tensió) que des de fa anys promou Red Eléctrica Española i que encara no s’ha construït. Aquest projecte també topa amb l’oposició dels veïns, que fa una setmana van deixar sentir la seva oposició a la iniciativa amb una manifestació que es va fer a Tremp. El projecte d’aquesta empresa també inclou una tercera línia per evacuar l’electricitat que es produiria bàsicament a l’Aragó.
Com he escrit fins aquí fins ara tot són problemes a al implantació de les renovables. No hauria dit mai que una energia neta provoqués tantes protestes però ja he dit per què. Sense anar més lluny, fa molts anys ja vaig cobrir periodísticament una caminada contra un projecte de molins de vent a la Serra de Sant Mamet, a tocar del Montsec. Potser hi feia vent, sí, però era una bajanada perquè afectava de ple un espai paisatgístic de primer ordre amb la presència d’algunes aus protegides, com el trencalòs. Davant d’aquesta tessitura què caldria fer, doncs? Al meu entendre definir molt bé quines són les zones susceptibles d’acollir aquest tipus d’infraestructures. Sense abusar, fent anar el realisme i amb coordinació amb els territoris afectats. El que no pot ser (un estudi de la Diputació de Lleida diu que hi ha base per quintuplicar l’energia que produeix aquest territori) és quedar al marge d’aquesta nova revolució industrial. Com en tot en aquesta vida, la planificació, el sentit comú i la voluntat d’arribar a la síntesi entre la necessitat d’energia i la protecció del territori han de ser claus per poder afrontar el repte. I més en un país que parla de sobirania. S’entendria que la reclamés tota menys l’energètica? És per reflexionar-hi.