Francesc Guillaumet Periodista

Dimecres passat, en plena declaració davant de l’Audiència Nacional, l’excomissari Villarejo (ben conegut a Andorra pel cas BPA i les suposades amenaces de la policia patriòtica a directius de l’entitat) la va deixar anar ben grossa. Davant del tribunal, i per tant en seu judicial, va dir que els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’Agost de 2017 van ser un «greu error» de l’aleshores cap de la intel·ligència, Fèlix Sanz Roldán, al «calcular malament les conseqüències per donar un petit ensurt a Catalunya» en els dies previs a l’1-O. Aquestes declaracions serien molt greus (de fet ho són) si no fos perquè les diu qui les diu. Una persona que s’ha destacat per fer xantatge a l’Estat i a tothom que se li ha posat per davant amb un clar interès econòmic. Per tant, d’entrada s’han d’agafar amb molta cautela.
Anem a pams. Des de ja fa molt temps s’ha insistit en les suposades connexions de l’imam Es Satty, a qui es considera l’ideòleg de tot plegat, amb els serveis d’intel·ligència. Cal assenyalar també que, d’entrada, que els serveis secrets tinguin connexions amb personatges com Es Satty no ha d’estranyar perquè si no ho fessin així no tindrien antenes dins de les cèl·lules fonamentalistes. I si no les tenen no poden actuar per desarticular possibles atemptats i accions criminals. Per tant, a priori no hauria d’estranyar a ningú aquesta connexió. D’entrada també es fa difícil anar més enllà perquè les actuacions dels serveis d’intel·ligència de qualsevol país són opaques per definició. En aquest sentit és de suposar que difícilment se’n traurà l’aigua clara.
Pel que sembla i s’ha publicat fins ara els atemptats de Barcelona i Cambrils es van precipitar quan va esclatar la casa d’Alcanar on la cèl·lula terrorista dirigida per l’imam Es Satty havia emmagatzemat quantioses bombones de butà per fabricar explosius. Algú va cometre un error i la casa va esclatar. Alguns dels que hi eren, com suposadament Es Satty, van morir. Altres van quedar ferits. I això va ser el que va precipitar la fugida cap endavant dels terroristes que l’endemà van sembrar la mort i el terror a la Rambla i a Cambrils. Pel que explica la periodista Anna Teixidor al llibre Sense por de morir, l’exdirector del CNI, Fèlix Sanz Roldán, va declarar que a l’autor intel·lectual dels atemptats se’l situa al centre d’Europa i va rebaixar la figura de l’imam a la de simple intermediari. Es Satty, però, no era de fiar i la policia ho sabia. De fet, el 13 de novembre del 2014 va arribar a Balaguer amb la intenció d’oferir-se com a imam de la mesquita però la comunitat musulmana de la capital de la Noguera, prèvia comunicació amb la Policia Nacional, que no en va donar bons informes, s’hi va negar. El mateix va provar a Berga, també sense sort, fins que va anar a parar a Ripoll, on sí que el van contractar i que és el lloc on va adoctrinar un grup de joves que després van ser els qui van tirar endavant els atemptats de Barcelona i Cambrils.
On haguessin atemptat si no hagués esclatat la casa d’Alcanar és una incògnita. S’ha parlat de la Sagrada Família i del Camp Nou com a possibles objectius el 20 d’agost del 2017 (tres dies després dels atemptats). Tot i això la mort d’Es Satty posa molt difícil resseguir el fil del que volien fer exactament. La resta ja és coneguda i l’excomissari Villarejo, en una nova mostra d’habilitat per sacsejar els ciments de l’Estat, llança ara unes acusacions que poden ser molt polièdriques, a més de polèmiques. Fins aquí els fets. I ara ve l’opinió. Els autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils són els qui són. I els qui no estan morts ja estan condemnats. Ara bé. Què sabia el CNI sobre Es Satty? Fins a quin punt controlava els seus moviments? D’entrada és de calaix que si haguessin sabut que el grup anava a atemptar haurien desarticulat l’operació. D’això no en tinc cap dubte. Si prèviament a això (com acusa Villarejo) hi havia alguna intencionalitat per moure els fils en un sentit o altre i amb quins objectius tampoc tinc dubtes que hagués estat sense materialitzar-se cap atemptat. Ara bé. Aquesta part de la història és una cosa que només la saben, en tot cas, els màxims responsables operatius que estaven al capdavant dels serveis d’intel·ligència l’agost del 2017. I em temo que per moltes comissions d’investigació que es poguessin muntar no se’n trauria mai l’aigua clara per la mateixa naturalesa dels serveis secrets. Altra cosa és si la col·laboració de l’excomissari amb la justícia andorrana per aclarir les suposades amenaces als directius de la BPA en el marc de l’Operació Catalunya servirà per treure l’aigua clara de com es va jugar la partida del 2017. Molt em temo, però, que tot quedarà en un joc de miralls, que moguts amb certa intel·ligència, acabaran deixant les coses tal com estan. És a dir. Amb les mateixes preguntes i interrogants que hi pugui haver ara sobre la taula. Al capdavall Villarejo també ha demostrat que no és de fiar.