Uns afers ben poc fútils
La filòsofa, escriptora i teòrica política d’origen alemany Hannah Arendt va encunyar la frase feta de la banalitat del mal com a subtítol d’una obra seva. La seva teoria posava l’èmfasi en com persones grises i en aparença inofensives i equilibrades en un moment donat es poden transformar en assassins, això va ocórrer arran d’haver assistit i estudiat el procés a Adolf Eichmann que va tenir lloc a Jerusalem l’any 1961. No és d’aquesta mena de banalitat de la que parlem ara, sinó d’una altra forma semblant d’aproximació alienada a la realitat, no per això menys insidiosa i amenaçant, ja que, com tothom sap, qui calla atorga. Les teocràcies, algunes erigides ja en potències econòmiques de relleu, no dubten a anar esmicolant i debilitant les nostres conviccions, i per tant els nostres valors, o el que és el mateix, la defensa activa d’aquests darrers. Aquests dies estem assistint amb el Mundial de Futbol de Qatar a la gran festa mediàtica global per antonomàsia que es clourà el proper diumenge. I el que ha quedat clar, per si algú tenia algun dubte al respecte, amb l’afegitó de l’escàndol de corrupció en el si de les mateixes institucions europees, és que els diners, provinguin d’on provinguin, engreixen tots els engranatges sense cap mena de consideració ètica. Malauradament, els polèmics i complexes vincles d’Occident amb les teocràcies, de seguir en aquesta línia, acabaran essent una qüestió de segon o tercer ordre, un tema fútil, una anècdota sense cap mena d’importància, a còpia de parlar-ne fins a la sacietat sense prendre cap mesura clara. Si a això hi afegim el fet de que preferim escoltar i donar crèdit a les veus més submises del seus règims respectius, per conveniència, comoditat o per pura inèrcia, la polèmica estarà servida. No oblidem que cada dia que passa sorgeixen noves notícies desesperançadores, sembla que no hi ha límits per tanta infàmia sobretot pel que fa als drets de les dones. El cas de la mexicana Paola Schietekat, violada a Qatar, i que després de denunciar el fet s’ha vist literalment incriminada com adúltera a causa de l’agressió soferta i l’única sortida que se li ha ofert ha estat la de casar-se amb el seu violador n’és un bon exemple. Aquesta banalització creixent d’uns plantejaments que es podrien considerar malaltissos ens persegueix des de fa un temps, però aquests darrers mesos, potser a causa del daltabaix geopolític provocat per la guerra a Ucraïna, l’espiral de despropòsits i discrepàncies ha anat en augment i s’està revelant en tota la seva magnitud. Quan les autoritats iranianes condemnen als seus opositors a la forca pels aldarulls causats per la mort de Masha Amini, aquestes se senten investides per la força del seu Déu, però rere les seves actuacions hi batega la por, no només la que pretenen provocar en l’enemic per a sotmetre’l, sinó també la por amb la qual han construït la mateixa bastida del seu propi poder. Les imatges d’aquestes primeres execucions, a l’abast de tothom, es poden titllar d’intimidatòries, ja que la seva difusió no sembla haver estat prohibida. Resulta dolorós pensar en tot el que està succeint ara i aquí en el conjunt del planeta. Minimitzar, banalitzar i excusar algunes conductes que afecten a la dignitat humana tindrà tard o d’hora el seu preu a pagar. Renunciar de forma íntima, interior, a la vida com una aventura o experiència ètica, solidària ens durà sens dubte a un món exterior inhòspit i cruel, perquè tota claudicació en aquest sentit porta en ell el germen d’un mal que no trigarà a esclatar-nos a la cara, la història per desgràcia ja ens ho ha demostrat.