El repte de la sostenibilitat
Aquest any 2023 arriba amb una llista llarga de reptes que hem d’afrontar globalment. Un dels grans temes és la sostenibilitat. És cert que l’actualitat deixa diàriament males notícies com la guerra d’Ucraïna, la inflació, la manca de poder adquisitiu i la consegüent crisi energètica i alimentària, a moltes societats. Però crec que també ens hem d’aturar a pensar què podem fer perquè la nostra presència a la terra sigui sostenible, en una societat que cada vegada més augmenta el consum de recursos naturals, energètics i econòmics.
Encara que sembli que fem tard, considero que som a temps de canviar el futur. Això és responsabilitat tant dels governs com dels ciutadans i tant de les empreses com de l’administració pública. Per començar hem d’aturar el consum de combustibles fòssils que està demostrat científicament que són els principals responsables de l’escalfament global i del canvi climàtic que estem patint. L’emissió de diòxid de carboni i altres gasos d’efecte hivernacle fa que tota aquesta calor es quedi a l’atmosfera provocant elevades temperatures en zones que normalment no són càlides. Molts governs s’omplen la boca de promulgar la descarbonització de la societat, però la realitat és que cada any continuen augmentant les emissions. La venda de vehicles de combustió no s’atura i la societat continua pensant que no cal posar-hi remei. Com tampoc a l’ús de plàstics en tots els productes.
Per canviar això, hi ha diverses opcions que poden resultar com la promoció de l’ús del transport públic, que idealment seria de propulsió elèctrica, o l’ús de bicicletes a les grans ciutats. També en l’àmbit alimentari podem conscienciar de l’elecció de productes que no estiguin envasats en plàstic i la reutilització dels envasos que ho permetin. Avui en dia existeixen molts aliments que abans que arribin al mercat són tractats amb fertilitzants i pesticides derivats en alguns casos del petroli. Si aconseguim prendre consciència i crear un sistema d’informació veraç sobre el tractament d’aquests productes, podrem escollir amb mentalitat sostenible el seu consum.
Més enllà de l’àmbit alimentari hi ha el tèxtil, que passa desapercebut en el nostre mapa sostenible, però en el qual trobem un ús de materials derivats del petroli. Seria ideal utilitzar roba que estigui feta amb materials com el cotó orgànic, si bé és cert que cal adaptar el preu de venda per a tota mena de famílies. Crec que si se n’augmenta la compra, és un sector que es pot adaptar a la capacitat econòmica de cadascú.
L’ideal per reduir la petjada ecològica seria que els productes i materials que consumim puguin ser reutilitzats i reciclats de manera eficient per evitar la generació de residus. Així doncs, assoliríem la reducció de la dependència dels recursos naturals. També afavoriria la promoció de l’economia circular que de retruc pot contribuir a la creació de llocs de feina en un sector que és embrionari i sobretot, garantiria la sostenibilitat a llarg termini. El repte és molt gran, però som a temps de canviar el futur.