Lluís Serra Provocador Digital i Comunicador

Fa setmanes vaig viure una situació personal que em va fer reflexionar i em va obligar a asseure’m al «banc de la plaça» i començar a pensar en solucions urgents. Era un divendres a la nit, prop de les 12 de la nit. Havia estat un dia de baixes temperatures a tot el país, i em disposava a asseure’m sota dues grans pruneres que hi ha al meu petit jardí i que aquest any no han donat els fruits esperats. A la taula del jardí, el meu portàtil, un vi blanc i un paquet obert de tabac de pipa. Sense pressa i immers al meu paradís, vaig redactar els punts més importants per solucionar aquest problema.

Resistir o persistir?

Enmig del silenci de la nit, em va sorgir el dilema: Resistir o persistir? En aquell moment, tenia clar que resistir és no fer res i quedar-se on un és. I persistir és saber què està passant, analitzar i preguntar-se què es pot fer sobre això.

Per prendre aquesta decisió, és important el moment que vivim, i jo era al millor lloc per decidir. Durant uns minuts em vaig quedar bloquejat i va aparèixer la incertesa, aquell provocador i increïble estat mental que sorgeix del no res.

Fa uns mesos, havia llegit el llibre El Art de Persistir, del prestigiós neurocientífic i divulgador David Bueno. «Un viatge a les profunditats del cervell per aprendre a gestionar el canvi i la incertesa».

Només uns instants després vaig decidir redactar dos documents, un per poder resistir i un altre per poder persistir. Sempre acompanyat de la incertesa, aquell estat mental que he experimentat milions de vegades durant tota la meva vida i que m’ajuda a pensar. Tothom no reacciona igual a un estat d’incertesa.

Què vol dir incertesa?

La incertesa és un estat de manca de seguretat sobre el coneixement, caracteritzat pel dubte.

Sempre he pensat que la incertesa ens empeny a saber comportar-nos davant una cosa desconeguda i que tots la necessitem per poder prendre decisions. A l’hora de fer front a la incertesa, cal tenir en compte dos factors que ajuden a trobar respostes: l’espai i el temps.

Si us envaeix la incertesa, busqueu un espai físic on us trobeu bé, on estigueu a gust (el jardí de casa meva era perfecte per a mi) i ningú us molesti, sense interferències digitals. I concediu-vos el temps necessari per pensar, sense pressa, per ser conscients del desconegut i poder analitzar els dubtes que apareixen per la manca de coneixement.

En diverses ocasions, Maggie Jackson, escriptora nord-americana, ha comentat que la incertesa és un regal per a l’ésser humà i que hem d’aprendre a fer servir els beneficis. «La incertesa és meravellosa, perquè ens fa pensar millor», encara que moltes persones creuen que la incertesa és sinònim de feblesa.

Personalment, no crec que sigui un estat de feblesa, ben al contrari. I estic totalment d’acord amb molts experts que el defineixen com un trampolí cap a un pensament més gran, un tipus de pensament provocador.

La incertesa és aquest estat absolutament meravellós que fa pensar.

Però és clar que cadascú ho viu de manera diferent. De la mateixa manera que no hi ha dues persones iguals al món, ni en la seva manera de pensar ni en la seva manera de ser, tampoc hi ha dues persones que facin front a la incertesa d’igual manera.

Por i curiositat davant de la incertesa

La incertesa provoca dues sensacions a què cal enfrontar-se: la por i la curiositat. A moltes persones els dubtes davant del desconegut i la manca de coneixement els fa por, aquesta sensació d’angoixa davant la presència d’un perill real o imaginari. Aquest sentiment de desconfiança que t’impulsa a creure que passarà un fet oposat al que desitges. La por et porta directament a no poder pensar, a deixar-ho tot tal com està i no fer res per arribar a un possible canvi o solució.

No obstant, m’atreveixo a pensar que moltes persones, i m’incloc en aquest grup, ens envaeix la sensació de curiositat. Aquest desig de saber o esbrinar una cosa. Aquestes ganes de sortir de la nostra zona de confort per pensar, conèixer, aprendre i “jugar” amb la incertesa per canviar.

Quan la por guanya la curiositat, resistiràs. Quan la curiositat guanya a la por, pots aconseguir persistir. La incertesa provoca sensació de nerviosisme, al contrari que la certesa, que ens provoca seguretat i tranquil·litat.
Com molts de vosaltres, he viscut força moments d’incertesa a la meva vida. Penses, canvies, la incertesa desapareix, però t’equivoques en una decisió, reapareix la incertesa i tot torna a començar.

Per què patim incertesa?

L’època que vivim està associada -com totes- a moments d’incertesa, a situacions que necessiten canvi. La crisi sanitària que ens fueteja des de fa dos llargs anys ens va fer replantejar-nos molts aspectes de les nostres vides, guerres que destrueixen el món i situacions d’“escassetat” que generen intranquil·litat.

Ja són història aquestes vides personals i professionals que tenien tot controlat, que vivien tranquil·lament i amb la seguretat que transitaven pel camí correcte. En aquesta nova realitat és important acceptar la incertesa, aprendre a viure-hi i enfrontar-nos a tots els canvis sobtats de direcció.

Ahir és història, demà és un misteri i avui és un regal.

D’aquest provocador estat mental sorgiran noves oportunitats, i hem d’estar segurs que necessitem canviar per avançar cap a una qualitat de vida més gran.

En molts casos, el problema d’algunes persones és que no són capaços de reconèixer que estan en un estat d’incertesa perquè no disposen de la informació necessària per prendre una decisió. No saben detectar-ho i s’estressen, arribant a paralitzar-se durant dies o setmanes i pensant ja en el resultat final sense encara haver actuat.

Per poder actuar, segons el meu parer, hi ha tres factors que ens poden ajudar:
●    Vèncer la por canviant i acceptant el risc que comporta actuar de manera diferent.
●    Preparar-nos per allò nou i les sorpreses, i així poder aprendre de situacions totalment diferents.
●    Ser curiosos i valents, i arribarà el moment que assumirem que no hi ha límits per a la millora.