Dijous vam presenciar el que, des del nostre punt de vista, va ser el millor debat dels parroquials. No és per desmerèixer els anteriors, sinó perquè el debat d'ahir va ser tragicocòmic i per tant, informativament interessant.
Còmic ho va ser perquè el debat va donar molt de si, amb intervencions del senyor Joan Ramon Marina molt per sobre de l'esperat. Marina va ser capaç, amb una manera gens habitual de debatre, de dur la veu cantant del programa televisat i que els altres candidats anessin a remolc del que ell deia. Va fer gala de les seves dots d'orador, i d'estratega, i malgrat que molts el van acusar de demagog, el cert és que va aconseguir que molts descontents de la política se sentissin identificats amb el seu discurs poc polític i molt estudiat. Aquest és el vessant còmic, perquè el discurs en si era sorprenent, però alhora el debat va tenir el seu punt tràgic, o més aviat patètic, que va ser la trucada d'un espectador, que va recollir una operadora, que insultava i desqualificava el ministre Cinca i el director del SAAS. Sembla que la persona que va fer la trucada estava descontenta amb els serveis rebuts sobre una malaltia d'un familiar i, segons diuen, pertorbada. No sabem si amb l'explicació que va donar a l'operadora estava pertorbada o més aviat desesperada, però el cas és que la trucada, molt fora de lloc, va fer activar de nou senyals d'alarma sobre el ministre Cinca, que ja fa un temps va rebre amenaces una mica més pujades de to. Mentre ell relativitzava el que va passar, tothom va centrar l'atenció amb això i es va desviar de la campanya en si, que ahir va acabar enterbolida malgrat que els partits van intentar seguir-la amb certa normalitat.