Com tots sabem, a casa nostra no està tot en marxa fins passat Meritxell, però aquesta setmana tot comença a escalfar motors ja que el curs polític arrenca, la gent acaba les vacances i els escolars comencen a treure la pols que se’ls ha acumulat durant dos mesos a la motxilla i l’estoig.

Políticament, la màquina mai acaba de parar, per bé que hi ha pausa al Consell i que els partits deixen per passades les vacances els temes importants, tant siguin a l’oposició com al govern. El ralentí  funcional del país durant mes i mig arrenca de nou amb una bona festa, la de la patrona, on ja tothom llueix vestit i corbata, això sí, una mica encartronats i enyorant les vermudes.

Aquest curs polític es presenta força actius (com els darrers), amb la mirada posada a les comunals que es celebraran al desembre, i amb els primers pactes preelectorals ja a la cuina de les formacions, els uns per intentar tornar a tenyir el país amb tonalitats taronges, els altres per intentar que l’hegemonia dels de Martí es trenqui per algun lloc.

Els liberals, invisibles fa quatre anys, ara pretenen tornar a la palestra; els del PS volen rascar alguna parròquia; i els d’SDP tenen la intenció de demostrar que tenen prou múscul per plantar cara a alguna casa comuna.

Paral·lelament a això, l’encaix a Europa serà també un tema que bategarà els propers mesos, l’acord d’associació és una de les pedres angulars del Govern aquesta legislatura i Saboya no vol perdre el temps i té les coses molt clares, però cal que les expliqui bé a la població perquè aquesta sàpiga cap on anem.
I el cas BPA continua cuejant. Vallbanc s’ha d’acabar d’enllestir i s’ha de poder subastar abans d’acabar l’any, mentre intentem tornar la credibilitat tocada del país i de la seva economia. Ens esperen quatre mesos ben actius. Cordem-nos el cinturó.