S’imposa la lògica encara que sovint en política els interessos partidistes valen més que els que aconsella la raó. Rosa Ferrer té decidit que abandonarà el Govern. La ministra no té pràcticament cap altre opció després de la ruptura entre Cd’I i DA a Andorra la Vella, que converteixen aquestes dues formacions en rivals a les eleccions comunals del 13 de desembre.
 

La renúncia de la ministra de Salut calmarà els ànims de molts ministres i prohomes taronges, que no han amagat la incomoditat que els suposa la presència de Ferrer al consell de ministres. El cap de Govern, Toni Martí, segurament estarà dibuixant inquiet els escenaris que s’obren davant aquesta nova situació. Amb tota probabilitat, Martí i Ferrer han comentat què passarà el dia després que l’excònsol deixi el seu despatx, tenint en compte que l’únic conseller de Cd’I a les files del Grup Parlamentari Demòcrata és essencial per garantir la majoria absoluta al Consell General.
 

La aliança entre la coalició parroquial i DA arrenca de les eleccions generals, quan els demòcrates van veure en la figura de la històrica dirigent una manera d’assegurar-se la victòria a la capital que, no s’ha d’oblidar, ha estat un feu tradicional del PS. El perfil de Ferrer era l’apropiat: exmilitant del PS que ha anat girant cap el centre –igual que el seu company de candidatura, Jordi Cinca– podia aconseguir les simpaties dels votants de centre i de centre-esquerra. El pacte només va servir per a les eleccions generals, la resta de compromisos s’han anat oblidant en la memòria del cap de Govern. Ferrer va haver de deixar el comú, no va ser ministra de la Presidència i el seu candidat, Jordi Minguillón, va ser marginat per DA. Ferrer ha comprovat en primera persona quin valor tenen les promeses que vénen del cap de Govern.