TRINI MARÍN Cònsol d’Escaldes-Engordany
TRINI MARÍN «S’han hagut de prendre mesures antipolítiques que, no obstant, han donat els seus fruits»
E l 2011 substituïa en el càrrec de cònsol major d’Escaldes-Engordany l’actual cap del Govern, Antoni Martí. El precedent d’una gestió acurada va suposar una major pressió e uns moments caracteritzats, a més, per l’acusada crisi econòmica. No obstant, i tot i reconèixer que a l’inici no va ser senzill, Trini Marín es manifesta satisfeta amb el resultat de la primera legislatura i veu amb bons ulls el que queda de mandat. De fet, és del parer que pecisament el camí que la conduïa a la reelecció les passades eleccions comunals és el que avui la porta a ser una de les candidates a Andorrà de l’any. / Per MARISA DA COSTA
Per què creu que ha estat nominada com a Andorrana de l’any?
La veritat és que em va sorprendre molt gratament. Per a mi és un honor optar al guardó. Imagino que la humilitat en els darrers anys de gestió ha estat una qüestió important. Donar feina a tanta gent com s’ha donat també deu haver estat clau; des del 2012 les coses han ana canviant. M’agrada escoltar la gent, responsabilitat que tinc com a cònsol. En el camp de les finances, sí que és cert que s’han hagut de prendre decisions en ocasions antipolítiques, no a tothom li agraden el canvi de costums, però hi hagut una bona gestió. A més, s’han desenvolupat molt els serveis per no tocar les prestacions socials, culturals... però amb menys diners. Al final ha tingut els seus fruits.
Parlava d’escoltar la gent. És el que la va dur a la política?
Quan tenia 18 anys em van oferir ajudar a un partit i, a partir d’aquí, m’ha agafat el cuquet. Sempre m’ha agradat servir i la meva feina a la seguretat social, de cara al públic, on has d’escoltar i ajudar, ha influït molt; sempre sense esperar res a canvi.
Des del 2012 fins ara, hi ha menys gent amb necessitat de ser escoltada?
Sempre hi ha estat. Pot ser ara s’ha reconduït una mica i no existeix la pressió que hi havia en l’àmbit de l’atur. Nosaltres vam donar feina a 144 persones i l’agraïment d’aquesta gent ha estat continua i la parròquia se n’ha beneficiat. Hem tingut un èxit polític que es deu a aquesta gent, tot i que cobren el seu salari, estic molt agraïda als funcionaris de la casa.
Els funcionaris demanen el pas de l’eventualitat a una situació més estable.
Cal una modificació de la Llei de la funció pública; hi ha molta gent de caràcter eventual i potser molts llocs on aquesta gent cal; pot ser inclús al Comú. Però el que no es pot fer és agafar 144 persones fixes perquè cal rotació. No es pot inflar el col·lectiu de funcionaris però sí tenir aquest model de contractes per períodes. Hi ha una visió injusta dels funcionaris. Parlo d’Escaldes-Engordany: quan se’ls demana suport per accions com Vivand o el Pessebre vivent, el donen.
Quin balanç fa del primer quadrimestre de la nova legislatura?
És diferent del primer, en què hi havia més por malgrat venir de consellera perquè la situació econòmica en el moment d’entrada era difícil i Escaldes-Engordany una parròquia important, però l’equip i la voluntat ens han portat a reduir el deute un 25%, el què fa que ara siguem més valents, amb major inversió, com el concurs d’idees per al carrer de vianants, l’aparcament i altres gestions del dia a dia.
El dia a dia, quines són les principals demandes?
Hi ha molta queixa per incivisme. Però arriba una mica de tot: urbanisme, social...
Com evoluciona l’acord per a les transferències i competències?
Estem recollint informació pel que fa a les despeses en l’àmbit social, així com altres dades per decidir què ha de ser competència de qui. Requereix un treball acurat.
Va per bon camí, el treball?
Com ens vam comprometre, penso que abans de l’any i mig, estarà tot fet.
Ara que part de Meritxell passarà també a ser peatonal, han parlat amb la cònsol Marsol?
La cònsol d’Andorra la Vella encara treballa en aquest sentit, que sembla que va en positiu. Però el carrer és diu Vivand per alguna cosa, no conceptualitza només l’avinguda Carlemany. Pensem en clau de turisme encara que cadascú treballi la seva banda. Nosaltres ens estem enfocant molt en la part alta, que es vol que sigui la zona més cultural ja que el sector dels serveis no hi ha arribat: s’ha cedit el CIAM al Govern, el Museu Thyssen a l’Hotel Valira, l’embelliment de la plaça Santa Anna, les millores al CAEE...
Com a mandatària i candidata a l’Andorrana de l’any. Com veu la imatge d’Andorra cap a l’exterior?
Som un país petit i en veure-ho de prop, fa mal. Se’ns ha jutjat de manera cruel, però hem de ser forts i fer confiança a l’àmbit nacional, que penso que van per bon camí. Hem arribat a ser un país peculiar i som l’enveja de molts països; ens hem de quedar amb els valors que la susciten.
Demà té una reunió amb el poble. Què n’espera?
Serà una reunió per donar informació sobre l’estat de l’aigua i espero que hi vingui molta gent. Recordarem els antecedents, el fenomen excepcional que va portar a la situació. Se’ls explicarà la feina realitzada fins ara: la construcció dels nous i més grans dipòsits, les connexions amb Andorra la Vella i Encamp... Se’ls explicarà tot perquè entenguin la situació i les mesures que s’han emprès.
Al 2011 imaginava la duresa que comporta dirigir el Comú?
No. Però no vull definir-ho com a duresa. Ho he passat malament amb la sol·litud del càrrec. La responsabilitat m’ha pesat quilos a l’esquena, per la por a què les coses no sortissin bé. Quan les coses acaben bé, m’agrada veure la satisfacció de la gent, tot i que sóc conscient que hi ha descontents. Els desacords els escolto, ajuden a tenir més cautela en cada pas que fem. És a dir, no és duresa sinó més aviat experiència. I espero que aquests quatre anys me n’aportin més.