JUAN IGNACIO LÓPEZ CLIMATÒLEG
JUAN IGNACIO LÓPEZ: «El món pot veure a través d’Andorra els efectes del canvi climàtic»
Juan Ignacio López, climatòleg titular de l’Institut Pirenaic de l’Ecologia (CSIC), espera que els governs es determinin d’una vegada per totes a actuar per revertir el canvi climàtic. A nivell local i per les seves dimensions, assegura que el millor rol que pot assumir Andorra és el de la divulgació: mostrar a l’exterior com el canvi climàtic afecta les seves muntanyes. Ahir, López parlava a la 33ª Universitat d’Estiu sobre La importància del clima i de la neu al Pirineu: què podem esperar del canvi climàtic? La neu és la seva especialitat. / Per MARISA DA COSTA
–Universitat, joves. Què ha vingut a transmetre’ls?
–Vinc a posar en valor la muntanya. Veure quina importància tenen des d’un punt de vista ambiental així com per a la gent que hi habita i l’entorn que depèn d’elles, veure com el canvi climàtic pot afectar als seus valors. Fonamentalment, centrant-me en la neu i l’aigua, els dos aspectes que treballo.
–A curt termini, notarem canvis en el quan i el com de l’arribada de la neu?
–El mantell nival té una forma molt irregular any rere any. N’hi ha amb molta innivació, altres amb poca. Però quan veiem les sèries a més llarg termini, sí que s’aprecia el canvi: apareix un descens sobretot en les zones de menor alçada on hi sol haver neu. Els indicis actuals apunten que la temperatura pujarà uns dos graus com a mínim. Aquest és suficient per produir canvis a la innivació. Però anys que actualment podem dir que són dolents, seran més freqüents.
–Hem de patir, com a país de neu?
–La producció de neu artificial contraresta aquests efectes de forma clara, però això fa que a vegades no ens adonem dels canvis reals que estan tenint lloc.
–Què hem de fer per frenar els canvis? Permetran recuperar el perdut?
–A llarg termini sí, perquè el sistema climàtic es caracteritza per la seva elevada inèrcia. Però cal comentar que tot és susceptible a canvis: hi ha causes naturals que poden invertir o, almenys, contrarestar la tendència climàtica, com l’activitat volcànica. No podem assegurar què passarà; tot apunta que les temperatures pugin perquè si no reduïm les emissions.
–Acords com la COP21 van en aquest sentit.
–Sí, crec que és la intenció que es té, existeix la bona voluntat. El problema s’ha reconegut, el què passa és que s’han d’implementar les decisions i implementar-les. Però això significa un canvi tecnològic molt gran que no interessa a algunes grans empreses o comprometre el desenvolupament d’algunes societats. Caldrà un canvi d’actitud, apostar per les energies més netes independentment del que vulguin les empreses i, segurament, millorar o evitar que les coses vagin més ràpid del què es pugui esperar.
–La teoria hi és. La pràctica...
–La pràctica és complicada. Fa dècades que hi ha bones intencions, però la realitat és que estem per sobre de les pitjors previsions que teníem fa unes dècades. Arribarà un moment en què s’hagi d’actuar. O això espero.
–Podem esperar a que les bones intencions es converteixin en fets?
–No hauríem de. Les mesures les hauríem de prendre ja. La majoria d’escenaris que intenten visionar com evolucionarà l’emissió de gasos d’efecte hivernacle diuen que, fins com a mínim d’aquí uns trenta anys, no es començaran a reduir significativament, en els casos més optimistes. Crec que es podria fer molt més. Tot això ho poden demanar els ciutadans. Però al final, són els governs qui decideixen i cal que vagin tots a una. Mentre grans països com la Xina o la Índia –en ple creixement– no s’adaptin, poc tenim a fer.
–I si se’ls ajuda a seguir creixent, però amb energies sostenibles?
–Seria el més lògic. Evidentment, no se li pot dir a un país que no es desenvolupi, però cal aplicar tecnologies adequades i aprendre dels errors que ja hem comès.
–En l’entorn pròxim. Ja s’estan fent coses: aposta pel vehicle elèctric i edificis sostenibles. Què més podem fer?
–Tot el què has descrit, està molt bé. Però mesures que es prenguin en un país com Andorra no tindran un impacte global. Que deixem de produir emissions no canviarà molt. Però crec que és una qüestió moral fer-ho. En cap cas ens perjudica pensar com consumir menys; a més d’un aspecte climàtic és una qüestió pràctica per a nosaltres. El què crec és que països com Andorra, rodejat per muntanyes, té un valor molt divulgatiu sobre com el canvi climàtic afecta i pot afectar a les muntanyes com a exemple del què està passant. Les muntanyes són un espai on l’efecte del canvi climàtic es veu d’una forma molt evident. En aquest sentit sí que pot ajudar un paper important.
–Universitat, joves. Què ha vingut a transmetre’ls?
–Vinc a posar en valor la muntanya. Veure quina importància tenen des d’un punt de vista ambiental així com per a la gent que hi habita i l’entorn que depèn d’elles, veure com el canvi climàtic pot afectar als seus valors. Fonamentalment, centrant-me en la neu i l’aigua, els dos aspectes que treballo.
–A curt termini, notarem canvis en el quan i el com de l’arribada de la neu?
–El mantell nival té una forma molt irregular any rere any. N’hi ha amb molta innivació, altres amb poca. Però quan veiem les sèries a més llarg termini, sí que s’aprecia el canvi: apareix un descens sobretot en les zones de menor alçada on hi sol haver neu. Els indicis actuals apunten que la temperatura pujarà uns dos graus com a mínim. Aquest és suficient per produir canvis a la innivació. Però anys que actualment podem dir que són dolents, seran més freqüents.
–Hem de patir, com a país de neu?
–La producció de neu artificial contraresta aquests efectes de forma clara, però això fa que a vegades no ens adonem dels canvis reals que estan tenint lloc.
–Què hem de fer per frenar els canvis? Permetran recuperar el perdut?
–A llarg termini sí, perquè el sistema climàtic es caracteritza per la seva elevada inèrcia. Però cal comentar que tot és susceptible a canvis: hi ha causes naturals que poden invertir o, almenys, contrarestar la tendència climàtica, com l’activitat volcànica. No podem assegurar què passarà; tot apunta que les temperatures pugin perquè si no reduïm les emissions.
–Acords com la COP21 van en aquest sentit.
–Sí, crec que és la intenció que es té, existeix la bona voluntat. El problema s’ha reconegut, el què passa és que s’han d’implementar les decisions i implementar-les. Però això significa un canvi tecnològic molt gran que no interessa a algunes grans empreses o comprometre el desenvolupament d’algunes societats. Caldrà un canvi d’actitud, apostar per les energies més netes independentment del que vulguin les empreses i, segurament, millorar o evitar que les coses vagin més ràpid del què es pugui esperar.
–La teoria hi és. La pràctica...
–La pràctica és complicada. Fa dècades que hi ha bones intencions, però la realitat és que estem per sobre de les pitjors previsions que teníem fa unes dècades. Arribarà un moment en què s’hagi d’actuar. O això espero.
–Podem esperar a que les bones intencions es converteixin en fets?
–No hauríem de. Les mesures les hauríem de prendre ja. La majoria d’escenaris que intenten visionar com evolucionarà l’emissió de gasos d’efecte hivernacle diuen que, fins com a mínim d’aquí uns trenta anys, no es començaran a reduir significativament, en els casos més optimistes. Crec que es podria fer molt més. Tot això ho poden demanar els ciutadans. Però al final, són els governs qui decideixen i cal que vagin tots a una. Mentre grans països com la Xina o la Índia –en ple creixement– no s’adaptin, poc tenim a fer.
–I si se’ls ajuda a seguir creixent, però amb energies sostenibles?
–Seria el més lògic. Evidentment, no se li pot dir a un país que no es desenvolupi, però cal aplicar tecnologies adequades i aprendre dels errors que ja hem comès.
–En l’entorn pròxim. Ja s’estan fent coses: aposta pel vehicle elèctric i edificis sostenibles. Què més podem fer?
–Tot el què has descrit, està molt bé. Però mesures que es prenguin en un país com Andorra no tindran un impacte global. Que deixem de produir emissions no canviarà molt. Però crec que és una qüestió moral fer-ho. En cap cas ens perjudica pensar com consumir menys; a més d’un aspecte climàtic és una qüestió pràctica per a nosaltres. El què crec és que països com Andorra, rodejat per muntanyes, té un valor molt divulgatiu sobre com el canvi climàtic afecta i pot afectar a les muntanyes com a exemple del què està passant. Les muntanyes són un espai on l’efecte del canvi climàtic es veu d’una forma molt evident. En aquest sentit sí que pot ajudar un paper important.