PAULO GOMES PSICÒLEG SOCIAL
PAULO GOMES: «La societat desaprofita persones amb autisme»
Des de l’any 1988, la Fundació Crèdit Andorrà ha atorgat 192 beques per a joves que vulguin cursar estudis superiors de postgrau (màsters, doctorats i postdoctorats) a l’estranger. Un dels beneficiats de l’any passat va ser Paulo Ricardo Gomes da Costa, psicòleg amb un màster en Psiquiatria i Psicologia Clínica de la Infància i l’Adolescència a la Universitat de Barcelona, que va ser becat per estudiar un MBA International (Màster en Direcció d’Empreses) a l’Escola d’Alta Direcció i Administració (EADA). / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Ja està aplicant els coneixements adquirits en el MBA.
–Fa un mes que treballo a Specialisterne, a Sant Cugat del Vallès, una empresa d’informàtica que insereix persones amb trastorn de l’espectre autista i/o síndrome d’Asperger.
–I com ho fan?
–L’empresa és de serveis d’informàtica, de documentació, software i programació, uns serveis que realitzen consultors amb trastorn de l’espectre autista i Asperger. A més, la mateixa empresa forma les persones perquè puguin desenvolupar les tasques.
–És cert que les persones amb trastorn de l’espectre autista són genis amb la informàtica o amb els números?
–Algunes persones, no totes, tenen certa facilitat per les tasques repetitives, un interès molt gran en temes concrets, i també n’hi ha que es fixen en la informàtica, però dir tothom és molt difícil, no hi ha un patró global. El que sí és que tenen facilitat en concentrar-se, però com que tenen dificultats socials, de vegades, en una feina els és més fàcil centrar-se en la informàtica que haver de parlar amb els companys. L’empresa on treballo encaixa una cosa amb l’altra. Amb una oportunitat laboral els dónes l’opció de ser una persona autònoma i, fins i tot, independitzar-se.
–Ho podríem veure a Andorra?
–Estem fent un estudi de viabilitat, però per ara no hi ha suficients adults diagnosticats amb Asperger per obrir-hi una empresa, tot i que potser podríem establir algun tipus de col·laboració.
–Per què va demanar la beca?
–Perquè abans d’estudiar el MBA treballava en una associació de persones amb espectre autista i Asperger. Feia vuit anys que feia teràpia psicològica, grups de pares i mares, habilitats socials, etcètera. Em vaig adonar que feia falta alguna cosa més a nivell laboral, perquè són persones amb capacitats molt bones però la societat les desaprofita. Amb el màster en administració d’empreses m’agradaria poder impulsar un projecte empresarial per inserir persones amb discapacitats en el món laboral. He volgut unir psicologia i la part empresarial.
–Va pensar de seguida en la Fundació Crèdit Andorrà?
–És una gran oportunitat que tenim a Andorra. Coneixia la beca i quan vaig tenir clara la meva especialització la vaig demanar. Estic molt agraït que me la concedissin, sinó no hauria pogut estudiar el màster i afegir valor a la meva carrera i obrir nous projectes. Sempre he volgut aportar un valor social, i Specialisterne és una empresa social, sostenible, genera beneficis que es reinverteixen en la comunitat dels treballadors.
–I el van votar el millor estudiant del màster...
–No m’ho esperava! Vaig estudiar amb enginyers, empresaris, etcètera, i jo vinc del món associatiu. Vaig donar el millor de mi.
–Ja està aplicant els coneixements adquirits en el MBA.
–Fa un mes que treballo a Specialisterne, a Sant Cugat del Vallès, una empresa d’informàtica que insereix persones amb trastorn de l’espectre autista i/o síndrome d’Asperger.
–I com ho fan?
–L’empresa és de serveis d’informàtica, de documentació, software i programació, uns serveis que realitzen consultors amb trastorn de l’espectre autista i Asperger. A més, la mateixa empresa forma les persones perquè puguin desenvolupar les tasques.
–És cert que les persones amb trastorn de l’espectre autista són genis amb la informàtica o amb els números?
–Algunes persones, no totes, tenen certa facilitat per les tasques repetitives, un interès molt gran en temes concrets, i també n’hi ha que es fixen en la informàtica, però dir tothom és molt difícil, no hi ha un patró global. El que sí és que tenen facilitat en concentrar-se, però com que tenen dificultats socials, de vegades, en una feina els és més fàcil centrar-se en la informàtica que haver de parlar amb els companys. L’empresa on treballo encaixa una cosa amb l’altra. Amb una oportunitat laboral els dónes l’opció de ser una persona autònoma i, fins i tot, independitzar-se.
–Ho podríem veure a Andorra?
–Estem fent un estudi de viabilitat, però per ara no hi ha suficients adults diagnosticats amb Asperger per obrir-hi una empresa, tot i que potser podríem establir algun tipus de col·laboració.
–Per què va demanar la beca?
–Perquè abans d’estudiar el MBA treballava en una associació de persones amb espectre autista i Asperger. Feia vuit anys que feia teràpia psicològica, grups de pares i mares, habilitats socials, etcètera. Em vaig adonar que feia falta alguna cosa més a nivell laboral, perquè són persones amb capacitats molt bones però la societat les desaprofita. Amb el màster en administració d’empreses m’agradaria poder impulsar un projecte empresarial per inserir persones amb discapacitats en el món laboral. He volgut unir psicologia i la part empresarial.
–Va pensar de seguida en la Fundació Crèdit Andorrà?
–És una gran oportunitat que tenim a Andorra. Coneixia la beca i quan vaig tenir clara la meva especialització la vaig demanar. Estic molt agraït que me la concedissin, sinó no hauria pogut estudiar el màster i afegir valor a la meva carrera i obrir nous projectes. Sempre he volgut aportar un valor social, i Specialisterne és una empresa social, sostenible, genera beneficis que es reinverteixen en la comunitat dels treballadors.
–I el van votar el millor estudiant del màster...
–No m’ho esperava! Vaig estudiar amb enginyers, empresaris, etcètera, i jo vinc del món associatiu. Vaig donar el millor de mi.