Joan Boher Dinamitzador lector
JOAN BOHER: «La lectura és un moment per compartir amb els fills»
L’Hora dels pares és un projecte de Joan Boher perquè pares i mares expliquin contes a la Biblioteca de la Massana. Els participants aprenen a narrar històries i cada mes en protagonitzen una. La programació està oberta a tots els nens i nenes entre tres i cinc anys que hi vulguin assistir. / PER LÍDIA RAVENTÓS
–L’objectiu principal del curs és fomentar la lectura entre els més petits, oi?
–Sí, aquesta és una de les finalitats però no l’única. Destacaria també que el taller fa que els pares participin en les activitats de la biblioteca, s’impliquin en les activitats de dinamització lectora pels més petits i millorin les seves capacitats com a contacontes. És una habilitat que els pares i mares ja tenen però evidentment tot es pot millorar.
–Quin és el truc per cridar l’atenció dels més menuts?
–En primer lloc, és molt important la història que hem d’explicar. Aconseguir que sigui una bona història i pensada en els més petits, en els seus gustos, la seva fantasia, la seva imaginació, i no tant en el que els pares volen que els infants es converteixin. Hem de pensar en els seus gustos perquè gaudeixin de la història, de la mateixa manera que als adults ens agrada gaudir i no que ens mengin l’olla quan anem a veure una pel·lícula o escoltem o llegim un llibre.
–Existeix una causa-efecte entre el paper dels pares quan els fills són petits i l’amor per la lectura que desenvoluparan amb el temps?
–No posaria tota aquesta pressió als pares però evidentment tot el que es faci en aquest sentit és important. Hem de tenir en compte que la lectura de contes en aquestes edats és el primer contacte que tenen amb la literatura. Per tant, si aquest primer contacte és positiu el nen tindrà una predisposició a seguir en contacte amb la literatura, que s’enganxin al tren de la literatura.
–Actualment, dediquem poc temps a estar amb els menuts de la casa i compartir amb ells una estona de lectura?
–La veritat és que no crec que s’expliquin pocs contes. Potser pensava així abans però m’he trobat amb els pares i veig que sempre abans d’anar a dormir o en algun moment del dia tenen un conte a mà. Tampoc no cal angoixar-se amb els contes, això seria contraproduent. La veritat és que és un moment molt maco per compartir entre grans i petits. La lectura, al final, és un moment preciós per compartir amb els fills. Sempre estem autofragelant-nos del que fem malament i jo crec que pel que fa a aquesta activitat està plenament vigent i ben viva. No ens hem d’angoixar amb la lectura com si fos una obligació. Ha de ser com mirar la tele, es fa per plaer, perquè volem, perquè passem una bona estona. I a més té una importància educativa bàsica. Però no ho fem per això, si no perquè gaudim d’aquell moment.
–Amb les noves tecnologies sembla que costa més que els nens es fixin en un llibre que en una tauleta.
–Torno a dir que sempre ens estem autofragelant. No crec que els més petits prefereixin una tauleta que un conte amb els seus pares. Estar amb el papa i la mama és un moment fantàstic. No tot el dia, però compartir una història plaent és un moment insubstituïble. Durant el dia, hi ha temps per la tauleta i temps pel conte.