• 
• Més de 700 maçons estan actius al Principat

La Maçoneria (o Francmaçoneria) ha estat sempre una institució envoltada d'un vel de misteri i sospita, de desconfiança i secretisme, d'ocultisme i obscuritat, almenys a casa nostra, perquè fora d'aquí hi ha països on ser maçó és públic i molt ben valorat. Des de fa anys la maçoneria vol obrir-se a la ciutadania, explicar qui són, què és el que fan, i per què.

Segur que si us diem que a Andorra ara mateix hi ha més de 700 maçons us sorprendrem. Doncs bé, aquest és a hores d'ara el nombre aproximat d'integrants de la Gran Lògia d'Andorra, la institució ‘nacional' que agrupa 17 lògies de maçons regulars que hi ha avui dia al Principat. Però, què és la maçoneria?

Els seus orígens són incerts, alguns diuen que a l'antic Egipte, altres als inicis de l'edat mitjana, però el que està clar és que les seves pràctiques neixen d'aquesta època, en el si dels col·lectius de constructors de catedrals (arquitectes, picapedrers i manobres) que estaven agrupats en lògies que alhora tenien els seus graus d'aprenent, company i mestre. Graus que la maçoneria ha conservat. En aquelles ‘lògies', l'objectiu era aprendre l'art de la construcció. Es reunien periòdicament, discutien sobre els seus projectes arquitectònics i posaven en comú les seves idees. D'allà passem a l'actualitat on els seus membres són de col·lectius ben diversos (mestres, advocats, escultors o funcionaris) i la construcció sobre la qual reflexionen és la del propi home. De fet, d'aquells maçons se'n conserven els ritus i els símbols, com ara el compàs, l'escaire o nivell.

Aquelles col·lectivitats van anar acollint a poc a poc gent de fora del gremi, i integrant-hi membres independentment de la seva classe social, aportés temes interessants a les converses que s'intercanviaven dins les lògies.

Però no va ser fins a finals del juny de 1717, en el reservat d'un pub d'Anglaterra, que es van reunir quatre grups d'homes organitzats en lògies per posar ordre a la institució i així crear una Gran Lògia que les agrupés. Allà es van reunir una sèrie de normes, unes constitucions maçòniques escrites per James Anderson que explicaven com havien de ser els rituals, qui podia ser-ne membre, què s'hi havia de tractar i què no, o com s'organitzarien a partir d'aquell moment, per créixer com a institució de manera controlada i per blindar ben bé que tot maçó seguís els ideals que perseguia la institució. Aquest concepte de societat es crea al voltant de la idea de la germandat, grups de persones que es donen suport mútuament en una societat en que no hi ha serveis socials. La idea d'aquesta institució es posa de moda per Londres i els seus membres es multipliquen ràpidament a través de qualsevol estrat social.

Les imatges dels rituals, la música i els vestits es converteixen en un reclam molt gran pels ciutadans de l'època, però sobretot per la noblesa que a partir d'aquell moment intenta entrar a la institució, igual que molts científics i inventors que van propagar les idees maçòniques cap a fora del Regne Unit.

Què defensen?

La maçoneria, diu que busca la reflexió sobre les coses que ens envolten, el creixement personal de cadascun dels membres, lligat amb el creixement de cada individu, buscar la millora de la societat en àmbit col·lectiu. Pregona la fraternitat dels membres i en promou la caritat cap als més necessitats. És precisament per aquest esperit crític cap al ser humà i cap a com s'organitza que sovint la maçoneria ha topat amb llegendes urbanes sobre control del poder, o que ha patit persecucions per part dels governs totalitaris dels segles XVIII, XIX o la primera meitat de segle XX, que perseguia qualsevol lliurepensador i en general imposava una doctrina única i que no admetia discussions.

Les novel·les, les pel·lícules i les llegendes urbanes han fet que sovint es titlli de secta la maçoneria, de gent que només es preocupa pel poder i del control del món. Segons ells mateixos expliquen, entre la persecució i la privacitat que impera a les seves lògies els ha donat la comoditat de poder-se relacionar durant les seves trobades. Ara, veient que se sospita sovint dels seus objectius reals, estan fent un esforç a tot el món per obrir-se a la societat, donar-se a conèixer i trencar estereotips sobre la seva institució. Això no treu que entre tots els seus objectius hi ha el de mantenir el secretisme dels rituals que duen a terme durant les trobades. Un secretisme reservat als ‘iniciats', i que, per tant, només poden conèixer els propis maçons, ja que en entrar dins la institució prometen discreció total sobre el tema, cosa que els ha valgut històricament l'apel·latiu de societat secreta. Tot i això avui dia hi ha centenars de llocs on poder consultar aquests rituals, des d'Internet a biblioteques especialitzades i per tant, l'únic secret que hi ha dins la maçoneria és el de no divulgar públicament qui és maçó. Ara, la majoria de lògies dels món obren sense problemes les portes, la d'Anglaterra mateix, un imponent edifici al centre de Londres, acull visitants, els deixa entrar als seus espais i els fa visites guiades i explicatives per donar a conèixer la seva activitat. Cosa similar passa aquí a Andorra. Per fer aquest reportatge no hem tingut cap mena de problema de parlar amb ells, entrar a les seves instal·lacions i fins i tot rebre tot tipus d'explicacions sobre qualsevol tema. Ara a més, la Gran Lògia d'Andorra està preparant de cara al proper mes unes jornades per apropar-se al públic andorrà.

Com s'organitzen

Com ja hem dit, la francmaçoneria s'agrupa en Grans Lògies nacionals, una per país, que tenen potestat i control sobre les lògies que hi ha al seu territori. A la maçoneria regular totes les Grans Lògies estan reconegudes per la Gran Lògia Unida d'Anglaterra. Hi ha també una maçoneria ‘irregular', aquella que no segueix els rituals ancestrals i que, a més, al contrari que la regular, admet la participació de dones, aquí també s'hi agruparien totes aquelles institucions que no segueixen els fonaments ètics i morals de la maçoneria tradicional i per molt que es facin dir maçons, aquesta no els reconeix.

La reflexió comuna és la base de la institució, i allà dins s'hi pot parlar de tot, però no es permet parlar de política ni de religió, dos els dos temes que més discussions i guerres han suscitat al llarg de la història. Però això vol dir que la maçoneria s'oposa a la religió? Doncs al contrari, la maçoneria està a favor de les religions, ja que entén que el món on vivim és creat per una deïtat, ‘el gran arquitecte de l'univers' en diuen, que ha creat un món en equilibri i estèticament perfecte. A més accepta que qualsevol dels seus membres cregui en la deïtat que vulgui, siguin cristians, musulmans, budistes o de qualsevol religió, independentment de qui sigui per ells aquest arquitecte de l'univers, tots creuen que n'hi ha un. De fet sempre, reconeixen que aquesta és una de les coses més maques de la institució, que agrupa sota un mateix sostre membres diferents religions sense cap mena de problema, ans al contrari, compartint reflexions per fer una societat més justa i igualitària.

Durant les ‘tingudes', les trobades periòdiques que fan els maçons de cada lògia a l'interior de la lògia, la sala on hi ha els encontres, se segueixen una sèrie de rituals antiquíssims d'una manera simbòlica (similars els que pot tenir la religió catòlica durant una eucaristia, per exemple). Els maçons van ascendint dins la institució a través de graus, (33 en total) des d'aprenent fins a gran mestre, que és qui dirigeix una gran lògia.

Conforme es va pujant de grau, es confia als membres de la institució una salutació secreta i una paraula, que els ha de servir per donar-se a conèixer davant de qualsevol maçó del món. És sobre aquests secrets (que, com ja hem dit, a l'hora de la veritat es poden trobar fàcilment si es busca a internet), que els maçons han promès secretisme total i absolut, igual que en el fet de no desvelar, a no ser que tinguin el permís explícit, si una altra persona pertany al col·lectiu.

Les tingudes

Totes les trobades són conduïdes pel Mestre de la Lògia, que s'ajuda d'un secretari (qui duu els temes administratius de la lògia: cartes, activitats, relacions amb els membres, etc) un tresorer (que s'ocupa dels números) i dos ‘vigilants' que simbòlicament representen els que antigament guardaven les portes per impedir entrar a ningú forà a la lògia. Quan s'asseguren que tothom és dins, comença el ritual de la lògia i, per tant, comença la tinguda.

La fraternitat i la caritat

Avui, al voltant de sis milions de persones formen part de la maçoneria arreu del món, i tots practiquen la fraternitat mútua però també fan nombroses obres de caritat. Cada any la institució dóna milions d'euros a entitats i projectes benèfics.

A Andorra, de fet, cada any es fa una donació a entitats del país a través d'un premi acompanyat d'una suma de diners important.

Com arriba a Andorra?

A Andorra la Gran Lògia ja té una colla d'anys. De fet enguany per Sant Jordi es van celebrar 20 anys de la creació de la primera lògia andorrana, en aquell moment depenent de la Gran Lògia Nacional Francesa. Pocs mesos després es va crear una segona lògia, que depenia de la Gran Lògia d'Espanya. Va ser el 1998 va constituir-se al Centre de Congressos d'Andorra la Vella la Gran Lògia d'Andorra, inscrita al registre d'associacions del Govern d'Andorra per la banda més administrativa i reconeguda per la Gran Lògia Unida d'Anglaterra per la banda institucional purament maçònica. Aquesta tradició de 20 anys al nostre país ha anat creixent, especialment en els darrers mesos en què a causa d'una desestructuració de la Gran Lògia de França un nombre important de maçons del sud del país veí s'ha inscrit a casa nostra. Actualment hi ha 17 lògies actives al Principat, que agrupen membres de nombroses nacionalitats diferents i que es troben en un local situat a Escaldes-Engordany.

Un joc de poders i diners?

Ja hem explicat que hi ha molta gent que creu que la maçoneria busca el poder per sobre de qualsevol cosa, aconseguir controlar països i fins i tot el món, i enriquir-se el màxim possible. Segons ens expliquen, precisament a l'entrar a la institució una de les primers preguntes que et fan és si tens algun interès vinculat al poder o als diners per entrar-hi. En el cas que la persona respongui afirmativament, automàticament queda descartat per poder ser acceptat com a aprenent.

Però llavors, perquè hi ha tants personatges poderosos coneguts que són o han estat maçons? Doncs si mirem el nombre de persones que hi ha dins la institució i tenim en compte que la seva feina dins la maçoneria és precisament la del creixement personal, hauria de ser normal que persones amb preocupacions intel·lectuals i per millorar la societat, s'acabin dedicant a la política (tot i que està prohibit parlar d'aquest tema dins les lògies).

Són molt nombrosos els personatges públics que han estat maçons, entre ells diversos presidents dels Estats Units, el fundador de la Creu Roja Henri Dunant, Winston Churchill, revolucionaris com José Martí o Simón Bolívar, Sir Arthur Conan Doyle, Neil Armstrong o Alexander Fleming entre molts altres.

Dins la lògia tampoc es parla de negocis, però no és estrany tampoc pensar que, com a qualsevol associació amb gent de perfils diferents i sectors de tot tipus, s'estrenyin vincles que potser, esdevingui posteriorment i fora de la institució una oportunitat per fer negocis però de la mateixa manera que ho pot ser l'associació de pares d'alumnes d'una escola.

Per cert, parlant de diners, si us pregunteu si té algun cost ser maçó, els seus membres paguen una quota anual com a qualsevol associació, que tot i que depèn de cada lògia, oscil·la al voltant dels 125.

Per a més informació consulti l'edició en paper.