No hi ha pressa. Encara és jove i està en la seva etapa de formació, però Gerard Miquel té un futur evident i prometedor en el món de l’hoquei. El cap de setmana passat va assolir amb l’FC Barcelona el Campionat d’Espanya juvenil després de vèncer en una final que es va ajustar en els darrers instants davant l’Ordenes per 3-2, tot i que el domini va ser de color blaugrana . De fet, ho va ser durant tot el cap de setmana ja que el Barça va guanyar tots els partits del torneig i amb golejades contundents, menys en la final. El títol se suma al Campionat de Catalunya que van guanyar prèviament i als triomfs que ha assolit amb l’equip júnior, amb el qual també estava convocat. Ha estat una temporada amb un ple de títols. 
 

La temporada vinent, Miquel afrontarà, en un principi, el seu primer any a l’equip juvenil de l’FC Barcelona, que també comportarà disputar partits amb el segon equip del club i el Campionat sub-23, els quals ja ha anat disputant aquest any tot i ser encara un juvenil. Per ara, resta un temps abans d’arribar a l’OK Lliga perquè està en l’etapa de formació, però tot indica que aquest és el seu futur. El jugador no té pressa: «Encara queda molt. Primer he de passar per aquests dos anys de formació en júnior i després ja faré el salt, però encara no sé on». 
 

Tot i que la màxima categoria espanyola es troba en un futur més llunyà, Miquel ja va viure una experiència en l’OK Lliga. Va ser fa un parell de mesos en què es van donar una sèrie de casualitats i l’andorrà va acabar sent cridat per disputar un partit amb el primer equip de l’FC Barcelona. «A l’equip del Barça B li tocava jugar a fora i jo estava entrenant amb el sub-23. En aquella jornada es va lesionar un jugador del primer equip i en l’entrenament em van dir que aniria amb el primer equip. No m’ho podia creure» explica Miquel. Finalment, les circumstàncies del partit, que va acabar amb un resultat ajustat de 3-4, van fer que no pogués saltar a la pista i debutar, però la convocatòria ja va ser suficient per veure el gran futur que li espera. 
 

Amb la temporada pràcticament acabada, Miquel es centra ara en els estudis. El seu desig és seguir les passes del seu germà i estudiar una Enginyeria de Ponts i Camins. Miquel fa un balanç de la temporada positiu i explica que «s’ha fet molt curta. Quan vas jugant cada setmana no ho veus així. És ara, quan ha acabat, que et dones compte del que has viscut». Per sort, encara li queden moltes coses per viure.