SANT JULIÀ DE LÒRIA
Gil adverteix que s’haurà de parlar de les competències sobre els rius
Les tones de material orgànic s’aniran abocant al marge de la carretera de la Peguera
Sense haver de lamentar cap dany personal, l’endemà de la torrentada a Sant Julià de Lòria va servir per començar a valorar el perquè de l’esllavissada i els danys materials ocasionats. Però també hi va haver temps per als retrets: la cònsol major de la parròquia, Montserrat Gil, va suggerir que potser és el moment de tenir una conversa amb l’Executiu sobre les competències en la neteja de rius i torrents. «Cal que tots els comuns parlem amb el Govern sobre el tema, i si cal que la competència sigui compartida, doncs fem-ho. Sant Julià, Ordino, Escaldes... Tots som país», va declarar Gil ahir al migdia a la sala de premsa del Comú lauredià.
A la tarda, el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va aclarir que «més enllà d’acabar de dirimir qui és competent, ni el Govern ni els comuns deixen d’esmerçar esforços sinó que hi destinen els recursos necessaris». Gil va afegir que el Comú intervé en la neteja de rius i torrents –que és competència del Govern– quan cal. A més, va subratllar que existeixen uns informes que indiquen que la zona és susceptible de patir corrents d’arrossegalls, uns estudis «que caldrà actualitzar».
Les afectacions de les esllavissades de dimarts es van anar pal·liant durant la jornada d’ahir i se seguirà treballant durant les pròximes hores, dies i setmanes. La captació d’aigua de la Peguera, que abasteix Aixirivall i la Costa de Nagol –en total, hi viuen unes 3.000 persones– va ser parcialment recuperada. Les tasques de neteja de runa van permetre que a partir d’ahir al vespre el dipòsit es comencés a reomplir i, finalment, cap veí de la zona va patir restriccions d’aigua. L’aigua que arriba a les cases és filtrada, però no potable, és a dir, no apta per al consum de boca, segons van advertir ahir des del Comú de Sant Julià. Gil va explicar que els responsables d’urbanisme i d’aigües del Comú i un geòleg van estar fent estudis a la captació d’aigua de la Peguera per garantir la neteja, amb l’ajuda dels veïns de la zona.
Un cop assegurada l’aigua i la llum, també va caldre decidir on abocar tot el material orgànic recuperat (terra, pedres, arbres, fang). El Govern va anunciar que, en total, es calcula que es retiraran entre 6.000 i 8.000 metres cúbics de material. La cònsol va comentar que la primera idea havia estat dur-ho tot a la cota 1.600, a l’antic camp de tir, però és una carretera molt transitada pel turisme i des del Govern s’ha desestimat la zona. El material es llençarà a mà dreta a la carretera de la Peguera, en indrets plans i es talaran alguns arbres. «Després farem millora de finca, com nous berenadors o un nou aparcament», va explicar Gil.
Les tasques de neteja s’allargaran unes setmanes. De fet, hi ha diverses zones afectades: una granja-escola als Cortals de Llumeneres, en què la família que hi viu es va afanyar a netejar la via; la carretera de la Rabassa fins la plaça Laurèdia, amb el desbordament del torrent d’Aixirivall, i la carretera de la Peguera, on és incalculable la quantitat de pedres que hi han caigut. «La feina en aquesta zona s’allargarà entre dos i tres setmanes», va matisar la cònsol.
La previsió meteorològica indica que encara plourà intensament durant dos o tres dies, però els geòlegs i tècnics que ahir van sobrevolar la zona, van considerar que no hi ha perill de més baixades de sediments. El director de Protecció Civil, Francesc Areny, va admetre, però, que en cas que es tornés a donar una situació excepcional com la de dimarts, amb una acumulació molt gran d’aigua en molt poc temps, «provocaria els mateixos danys, però no només aquí sinó que en qualsevol lloc del Pirineu o del món».
A la tarda, el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va aclarir que «més enllà d’acabar de dirimir qui és competent, ni el Govern ni els comuns deixen d’esmerçar esforços sinó que hi destinen els recursos necessaris». Gil va afegir que el Comú intervé en la neteja de rius i torrents –que és competència del Govern– quan cal. A més, va subratllar que existeixen uns informes que indiquen que la zona és susceptible de patir corrents d’arrossegalls, uns estudis «que caldrà actualitzar».
Les afectacions de les esllavissades de dimarts es van anar pal·liant durant la jornada d’ahir i se seguirà treballant durant les pròximes hores, dies i setmanes. La captació d’aigua de la Peguera, que abasteix Aixirivall i la Costa de Nagol –en total, hi viuen unes 3.000 persones– va ser parcialment recuperada. Les tasques de neteja de runa van permetre que a partir d’ahir al vespre el dipòsit es comencés a reomplir i, finalment, cap veí de la zona va patir restriccions d’aigua. L’aigua que arriba a les cases és filtrada, però no potable, és a dir, no apta per al consum de boca, segons van advertir ahir des del Comú de Sant Julià. Gil va explicar que els responsables d’urbanisme i d’aigües del Comú i un geòleg van estar fent estudis a la captació d’aigua de la Peguera per garantir la neteja, amb l’ajuda dels veïns de la zona.
Un cop assegurada l’aigua i la llum, també va caldre decidir on abocar tot el material orgànic recuperat (terra, pedres, arbres, fang). El Govern va anunciar que, en total, es calcula que es retiraran entre 6.000 i 8.000 metres cúbics de material. La cònsol va comentar que la primera idea havia estat dur-ho tot a la cota 1.600, a l’antic camp de tir, però és una carretera molt transitada pel turisme i des del Govern s’ha desestimat la zona. El material es llençarà a mà dreta a la carretera de la Peguera, en indrets plans i es talaran alguns arbres. «Després farem millora de finca, com nous berenadors o un nou aparcament», va explicar Gil.
Les tasques de neteja s’allargaran unes setmanes. De fet, hi ha diverses zones afectades: una granja-escola als Cortals de Llumeneres, en què la família que hi viu es va afanyar a netejar la via; la carretera de la Rabassa fins la plaça Laurèdia, amb el desbordament del torrent d’Aixirivall, i la carretera de la Peguera, on és incalculable la quantitat de pedres que hi han caigut. «La feina en aquesta zona s’allargarà entre dos i tres setmanes», va matisar la cònsol.
La previsió meteorològica indica que encara plourà intensament durant dos o tres dies, però els geòlegs i tècnics que ahir van sobrevolar la zona, van considerar que no hi ha perill de més baixades de sediments. El director de Protecció Civil, Francesc Areny, va admetre, però, que en cas que es tornés a donar una situació excepcional com la de dimarts, amb una acumulació molt gran d’aigua en molt poc temps, «provocaria els mateixos danys, però no només aquí sinó que en qualsevol lloc del Pirineu o del món».