Escaldes-Engordany
El Govern coneixia les presumptes amenaces de la Policia espanyola a BPA
Saboya matisa que no van tenir constància dels fets fins després de la nota del FinCEN / El ministre assegura que l’Executiu mai ha rebut pressions per part dels líders polítics espanyols
El Govern va confirmar ahir que des del març del 2015 coneixia les presumptes amenaces de comandaments de la Policia espanyola a membres de Banca Privada d’Andorra (BPA) amb la finalitat d’aconseguir informació bancària de Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras. Les suposades pressions van ser denunciades dijous passat per un dels màxims accionistes de BPA, Higini Cierco, qui també va avançar en aquell moment que el Govern n’havia estat informat després de la nota del FinCEN que va desencadenar la intervenció de l’entitat bancària.
En aquest sentit, el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va voler deixar clar que «mai hi va haver cap informació abans de la nota del FinCEN». I va remarcar que «és cert que hi va haver contacte dels accionistes majoritaris amb alguns membres del Govern però és cert també que sempre van ser en posterioritat i quan el banc ja havia estat intervingut, ja s’havia suspès el seu consell d’administració i amb el conseller delegat ja empresonat».
Durant les converses entre els Cierco i l’Executiu es va parlar de les suposades pressions d’Espanya, segons Saboya, «de forma genèrica i amb insinuacions». Tal com subjecta el ministre, mai van aportar cap prova que ho pogués verificar i per això, des del Govern se’ls va recomanar que si realment s’havien produït les pressions s’havien de dirigir a la Batllia per informar a les autoritats competents. Una acció que, va apuntar, «finalment han acabat fent 15 mesos després». «A nosaltres no ens toca jutjar perquè al final han fet una acció tan tard que ja se’ls hi havia dit», va insistir.
En aquest sentit, el responsable d’Afers ExteriorsExteriors va recordar que la Llei de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) deixa clar que qualsevol element que sigui rellevant pel sistema financer ha de ser reportat. Per tant, recalca, els gestors de l’entitat tenien la «responsabilitat» de notificar aquests fets a les autoritats en el moment en què haurien tingut lloc.
Cap pressió del Govern espanyol/ El responsable de la cartera d’Afers Exteriors va assegurar que l’Executiu mai ha rebut cap tipus de pressió del Govern espanyol i que les relacions entre ambdós estats són «normals i cordials». Pel que fa al cas Pujol, el ministre va exposar que la informació que s’ha tramés des del Principat «sempre s’ha produït dins dels canals legals previstos» i emmarcat en els «convenis bilaterals i multilaterals signats» i «en cap moment hi ha hagut cap pressió del Govern espanyol cap al Govern andorrà ni viceversa». «Hi ha hagut sempre un respecte absolut per part dels dos governs», va agregar.
Confiança en la justícia/ Amb tot, Gilbert Saboya va refermar la confiança del Govern amb la justícia andorrana i va recordar que s’investigaran tant les suposades coaccions com la revelació del secret bancari que s’hauria produït per part de dirigents de BPA. Però va insistir que en el marc del cas BPA hi ha onze causes obertes relacionades amb el blanqueig de capital «i que no tenen res a veure amb el cas Pujol».
Resposta a PS i Ld’A/ Davant les reaccions del grup liberal i socialdemòcrata, el ministre va respondre que «no podem comunicar informacions que ens han dit però que no sabem si són certes». I en referència explícita a la petició de dimissió del grup liberal, va apuntar que «últimament ens demanen la dimissió per tot i per qualsevol cosa». I va avançar que de moment no faran cap compareixença pública tal com van demanar des de l’oposició.
En aquest sentit, el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va voler deixar clar que «mai hi va haver cap informació abans de la nota del FinCEN». I va remarcar que «és cert que hi va haver contacte dels accionistes majoritaris amb alguns membres del Govern però és cert també que sempre van ser en posterioritat i quan el banc ja havia estat intervingut, ja s’havia suspès el seu consell d’administració i amb el conseller delegat ja empresonat».
Durant les converses entre els Cierco i l’Executiu es va parlar de les suposades pressions d’Espanya, segons Saboya, «de forma genèrica i amb insinuacions». Tal com subjecta el ministre, mai van aportar cap prova que ho pogués verificar i per això, des del Govern se’ls va recomanar que si realment s’havien produït les pressions s’havien de dirigir a la Batllia per informar a les autoritats competents. Una acció que, va apuntar, «finalment han acabat fent 15 mesos després». «A nosaltres no ens toca jutjar perquè al final han fet una acció tan tard que ja se’ls hi havia dit», va insistir.
En aquest sentit, el responsable d’Afers ExteriorsExteriors va recordar que la Llei de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) deixa clar que qualsevol element que sigui rellevant pel sistema financer ha de ser reportat. Per tant, recalca, els gestors de l’entitat tenien la «responsabilitat» de notificar aquests fets a les autoritats en el moment en què haurien tingut lloc.
Cap pressió del Govern espanyol/ El responsable de la cartera d’Afers Exteriors va assegurar que l’Executiu mai ha rebut cap tipus de pressió del Govern espanyol i que les relacions entre ambdós estats són «normals i cordials». Pel que fa al cas Pujol, el ministre va exposar que la informació que s’ha tramés des del Principat «sempre s’ha produït dins dels canals legals previstos» i emmarcat en els «convenis bilaterals i multilaterals signats» i «en cap moment hi ha hagut cap pressió del Govern espanyol cap al Govern andorrà ni viceversa». «Hi ha hagut sempre un respecte absolut per part dels dos governs», va agregar.
Confiança en la justícia/ Amb tot, Gilbert Saboya va refermar la confiança del Govern amb la justícia andorrana i va recordar que s’investigaran tant les suposades coaccions com la revelació del secret bancari que s’hauria produït per part de dirigents de BPA. Però va insistir que en el marc del cas BPA hi ha onze causes obertes relacionades amb el blanqueig de capital «i que no tenen res a veure amb el cas Pujol».
Resposta a PS i Ld’A/ Davant les reaccions del grup liberal i socialdemòcrata, el ministre va respondre que «no podem comunicar informacions que ens han dit però que no sabem si són certes». I en referència explícita a la petició de dimissió del grup liberal, va apuntar que «últimament ens demanen la dimissió per tot i per qualsevol cosa». I va avançar que de moment no faran cap compareixença pública tal com van demanar des de l’oposició.