Aquets dies, la candidatura amb la qual em presento (independent), Entesa per La Seu, com un més dels candidats m’està preguntant quin model de societat voldria per la Seu d’Urgell.

Jo estic pensant en un model de ciutat en el que es prioritzi l’ús del transport públic en tot el Pirineu, en les relacions entre totes las comarques i el resta de Catalunya, que no passi com ara està passant que per exemple per anar a Puigcerdà als matins, només tens tres o quatre serveis i no et dic per anar a Lleida; només hi ha dos serveis, això al matí, ja no et dic a la tarda ni als caps de setmana. I si perds algun d’aquets serveis, ja saps el que et toca, agafar un taxi. Fa temps que es deia de construir un ferrocarril que anés de Puigcerdà fins a la Seu a través de la llera del riu Segre, potser econòmicament no seria gaire rentable però socialment crec que sí.

A nivell sanitari crec que s’hauria de fer una major potenciació dels serveis que presta l’Hospital de la Seu, com per exemple quan una intervenció quirúrgica de gran cirurgia que s’hagi de fer a l’hospital de referència que en aquest cas és l’Arnau de Vilanova, les consultes de preoperatori es podrien fer en algunes de les plantes que ara hi ha tancades al Sant Hospital. D’aquesta manera els usuaris s’estalviarien molèsties de desplaçaments. Hem de tenir en compte que moltes d’aquestes intervencions comporten quatre o cinc visites abans de la intervenció quirúrgica, amb totes les molèsties que això comporta; cada desplaçaments a l’Arnau de Vilanova comporta una despesa de 20 a 30 euros i dues hores de desplaçament en cada sentit, això com a mínim, sense comptar que potser a l’hospital et fan esperar una estona.

A nivell econòmic jo proposaria, per exemple, diversificar la nostra menuda oferta turística (aquí a la Seu només tenim el Parc del Segre,  a catedral, la fira de Sant Ermengol, les muntanyes, les pistes d’esquí nòrdic, un esport minoritari, caldria alguna inversió en esquí alpí). Tot el turisme que deixa riquesa passa de llarg cap a Andorra, caldria alguna infraestructura semblant a Naturlandia per poder retindre el turisme de família perquè facin estades més llargues.

 A nivell Associatiu i de Clubs Esportius predefiniria la qüestió de subvencions econòmiques, el que no sembla bé és que alguns clubs, malgrat competeixin en lligues superiors, se’ls hauria de retallar una mica les subvencions i és que (algunes d’aquestes entitats esportives en les seves juntes directives hi ha persones que són o han estat directius d’entitats financeres que han estat enganyant als nostres veïns amb productes financers tòxics preferents, deute subordinat, accions d’entitats en fallida i hipoteques, i ells com a directors d’oficina s’emportaven les seves bones comissions; no tots els directius) altres clubs amb prou feines reben ajudes i se les veuen magres per cobrir els seus pressupostos.

 A nivell social, jo per exemple dintre dels seus horaris laborals instauraria que els assistents socials, un cop al mes o a la setmana, anessin a visitar a les seves llars a les persones ancianes o amb dificultats per caminar.

Finalment, pel que fa a polítiques d’ocupació crec que hauríem de donar suport als emprenedors, fomentar la formació professional (per cert només recordar que aquí a la Seu fins fa uns anys funcionava una escola de fusteria i que actualment l’edifici està en desús).