I tant que turisme tot l’any
És que hi ha coses que no acabo de comprendre. No és possible que encara es parli de desestacionalització a un país com aquest. És que nomenar la neu com l’or blanc hauria de ser un complement a tot el que té Andorra, i continua sense ser-ho.
D’acord que les diferències en guanys econòmics entre una part de l’any i l’altra són abismals, però si es ven bé la marca, aquest país és absolutament meravellós. No parlo de botigues, ni tota aquesta cultura de cremar diners comprant coses que a vegades són de dubtosa utilitat o, simplement, perquè tenim en el cap aquesta dèria que ens han imposat que diu que gastar és el que mola. No. Parlo de les muntanyes, d’aquesta cosa immensa que ens envolta i que a vegades tant ens afecta psicològicament perquè se’ns tiren a sobre, perquè no ens deixen veure el sol i a vegades ni tan sols la llum.
Parlo de fer una passejada per alguna senda perduda, d’intentar coronar caminant algun dels cims que tenim, de fer una escapada envoltats de verd i de pedres, d’arbres i animals arreu, d’escoltar les aus, de buscar els bitxos, de fer-se una foto amb un paisatge de fons que treu el singlot, buscar la panoràmica o, simplement, seure en un roc i observar durant hores. Observar. Aquest gran plaer que, ja ho sé, ho estan pensant, no dóna diners...
Els diners mouen el món i aquest país, però si vostès porten turistes a les muntanyes, amb facilitat, amb els deures fets, mirin, això és tal, allò és el pic de qual, aquell és un indret on els isards esperen l’hivern, allà antigament hi havia una borda que... són detalls, aquells que el visitant no coneix i que qualsevol andorrà que estima el seu entorn sap de memòria. I és aquí on està el turista que farà despesa, perquè gastarà en material, perquè dormirà i menjarà, perquè de pas visitarà les botigues com quan a l’hivern baixen de pistes com bojos a buscar roba i estris que, en el fons, no tindran una rebaixa respecte a altres països que pagui. Digue’m-ho clar: comprar a Andorra no compensa si no és perquè l’oferta turística arriba per altres costats. A l’hivern és la neu, i a l’estiu aquest parc natural que ens desborda i que de maco que és emociona. Amics, no s’ho pensin molt més, vagin per davant: la desestacionalització està en mans de tots.